Avui, més que mai, em sento molt petita i vulnerable. Penso «el Senyor deu estar molt enfadat, i amb raó!». Però cada dia, en veure les muntanyes i les flors i els arbres del jardí que no deixen de florir, els ocells que nien, em dic «el Senyor encara no ens ha tret res del que ens va donar des del primer dia. I jo, com ho he cuidat? què l’hi he tornat?». Més que mai, em diu «demana, truca, cerca», és el que faig, i sé que té molt més per revelar-nos.
