Aquestes dies he sentit a Déu més a prop que mai… i he aprés a valorar les petites coses del nostre dia a dia, lo importants que arriben a ser per a tots nosaltres: he aprés a estimar. A estimar millor, jo crec, sense donar res a canvi…. simplement estimar. I he aprés a empatitzar moltíssim amb la gent que ho està passant malament de veritat: he anat deixant de banda les lamentacions per coses banals. Segur que de tota la situació, del confinament i del malestar i de tanta angoixa, en treurem molts coses bones i positives… n’estic convençuda!