Propera la festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya i de totes les Diòcesis catalanes, és bo que li donem a la Verge Maria el lloc central que ocupa sempre en la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Ella es mantingué ferma al peu de la Creu de Jesús, l’acompanyava adolorida, silenciosa i envoltada de soledat (així l’anomena el poble cristià), però plena de fe i d’esperança, font de llum i de vida, perquè va creure i va estimar de forma única. Ella va rebre dels llavis del mateix Jesús el gran do de ser Mare de l’Església i Mare de tota la humanitat: “Aquí tens el teu fill”. I nosaltres la rebem a casa nostra, l’estimem, la venerem i l’omplim de reconeixença agraïda. Gràcies per ser la nostra Mare amorosa: “Aquí tens la teva Mare!” ens va dir Jesús a tots. La Pasqua va portar l’esclat de joia dels deixebles i el seu enviament per a la missió, i Maria els acompanyà, els reuní per pregar amb ells i esperà, amb ells, el do de l’Esperit Sant a la Pentecosta, que corroborava la seva missió apostòlica. Maria continua acompanyant i ajudant el poble cristià en totes les seves necessitats.
Durant el temps pasqual, l’Església venera i felicita la Santíssima Verge Maria pregant una oració molt antiga, el Regina Coeli que és la pregària cristiana de l’Església catòlica en honor de la Verge Maria en el temps del goig pasqual, sempre unida a l’”al·leluia” de la resurrecció. Felicitem Maria per la resurrecció del seu Fill Jesucrist, que a Ella li devia comportar una alegria immensa. L’himne és ben popular: “Regina coeli, laetare, alleluia. Quia quem meruisti portare, alleluia. Resurrexit, sicut dixit, alleluia. Ora pro nobis Deum, al·leluia”. “Reina del cel alegreu-vos; al·leluia. Perquè Aquell que meresquéreu portar; al·leluia. Ha ressuscitat tal com va dir; al·leluia. Pregueu Déu per nosaltres; al·leluia!”.
Regina Coeli són les paraules llatines amb què comença l’himne pasqual que substitueix el rés de l’Àngelus durant el temps litúrgic de Pasqua. Així ho va establir el Papa Benet XIV en 1742. Tot i que no es coneix l’autor d’aquest breu i bellíssim himne, ja es cantava al segle XII i els framenors franciscans el resaven després de l’ofici de Completes, ja a la primera meitat del segle XIII. Fou segurament per la difusió de l’espiritualitat franciscana que es va popularitzar i es va expandir arreu. Si bé aquesta oració és d’autor desconegut, la tradició l’atribueix al Papa St. Gregori el Gran (540-604), el qual hauria escoltat els tres primers versos cantats pels àngels, mentre caminava descalç un matí, en una processó a Roma, i als quals ell va afegir la quarta línia.
Resem i cantem el Regina Coeli amb fe i devoció. Portem-li a la nostra Mare i Patrona, que des de Montserrat vetlla pel poble de Catalunya, tots els anhels i les necessitats del nostre país, perquè en les eleccions a les Corts de l’Estat surtin elegits aquells que millor i més encertadament treballin per la pau i la reconciliació, pel diàleg entre tots els pobles que formem l’Estat, cridats a estimar-nos i a col·laborar solidàriament. I que els elegits aquest diumenge actuïn amb responsabilitat en la línia d’aconseguir una economia social que posi interès preferent pels qui menys recursos tenen, i es preocupin de la família, del suport i respecte a la vida, de la joventut, dels aturats, dels emigrants, i dels més vulnerables. ¡La Mare de Déu ens ajudarà, com sempre ha fet al llarg de la nostra història mil·lenària!
