Aquest diumenge celebrem la IIª Jornada Mundial dels pobres, una jornada en què el Papa Francesc, que la va instituir, ens convida als qui intentem donar una resposta com Església al crit dels pobres, que la visquem com una vocació o crida de part de Déu, com un moment privilegiat de nova evangelització. Val la pena rellegir el Missatge del Sant Pare per retrobar-hi moltes crides a la conversió i al compromís cristià. Tinguem present que els pobres ens evangelitzen, ajudant-nos a descobrir cada dia la bellesa i la veritat de l’Evangeli. Sentim-nos deutors envers ells, perquè en el trobament d’uns i altres, se sostindrà la nostra fe, que actua per la caritat, i creixerem en el sentit del nostre viure i en l’esperança que no defrauda (cf. Rm 5,5).
El lema de la Jornada prové del Salteri: «Quan els pobres invoquen el Senyor, Ell els escolta» (Sl 34,7). Hem de sortir a l’encontre de les situacions de sofriment i marginació en què viuen tants germans, que habitualment designem amb el terme general de “pobres”. I hi ha tantes pobreses materials i morals… Aquest salm ens ajuda a comprendre qui són els veritables pobres als quals estem cridats a girar la nostra mirada per escoltar el seu crit i reconèixer les seves necessitats.
En el missatge de la Jornada se’ns dóna la referència de tres verbs: “cridar”, “respondre” i “alliberar”. “Cridar”: Què expressa el crit del pobre si no és el seu sofriment i soledat, la seva desil·lusió i esperança? Podem preguntar-nos: com és que aquest crit, que puja fins a la presència de Déu, sovint no aconsegueix arribar a la nostra oïda, deixant-nos indiferents i impassibles? Una “indiferència globalitzada”. En aquesta Jornada, estem cridats a fer examen de consciència per adonar-nos de si realment hem estat capaços d’escoltar els pobres. No es tracta només de fer coses per a ells, o de pensar que si fem algun gest, ja complim. Rere el pobre està el Senyor.
El segon verb és “respondre”. El Senyor, diu el salmista, no només escolta el crit del pobre, sinó que li respon. La seva resposta, com es testimonia en tota la història de la salvació, és una participació plena d’amor en la condició del pobre, per guarir les seves ferides, per restituir la justícia i per ajudar a reprendre la vida amb dignitat. I és clar que la resposta de Déu és també una invitació perquè tot el qui creu en Ell actuï de la mateixa manera. Cal assistència i ajudes envers els pobres, certament però sobretot és necessària una «atenció amant», diu el Papa, que honora l’altre com a persona i busca el seu bé.
En tercer lloc “alliberar”. El pobre de la Bíblia viu amb la certesa que Déu intervé a favor seu per restituir-li dignitat. La pobresa ve creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia. Mals antics però que són sempre pecats, que involucren tants innocents, produint conseqüències socials dramàtiques. I el Senyor allibera amb un acte de salvació els que li han manifestat la pròpia tristesa i angoixa. Les cadenes de la pobresa es trenquen gràcies a la potència de la intervenció de Déu.
Deixem-nos convertir. Preguem per no ser cecs, ni sords, ni indiferents. Cada cristià i cada comunitat estem cridats a ser instruments de Déu per a l’alliberament i la promoció dels pobres, de manera que puguin integrar-se plenament en la societat.