Els catequistes de la Diòcesi van participar el dissabte 22 de setembre a la Jornada de formació i d’inici del Curs convocada per la Delegació de Catequesi, en la qual va dictar la ponència central Mn. Ramón M. Bosch i Vendrell, Rector i Arxiprest de Piera (Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat) amb el títol “Viure en bona companyia”, i que es va celebrar a la sala d’actes del Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell. Fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Vicari episcopal i Delegat de catequesi, Mn. Antoni Elvira. La jornada va cloure amb la celebració de l’Eucaristia que fou presidida per l’Arquebisbe que va lliurar la missió als catequistes per aquest curs.
La Jornada diocesana s’inicià amb la pregària i amb les paraules de presentació de l’Arquebisbe que va aprofitar el moment per agrair la bona assistència de catequistes, i assenyalant que ser catequista és una bella missió, una immensa responsabilitat de representar Crist el servent, com un amic, com un confident proper enmig de la comunitat. Els catequistes són cooperadors dels sacerdots, que eduquen i acompanyen les persones, famílies i els grups. Són missioners i per tant no s’hi val a lamentar-se de les dificultats. Mons. Vives va animar els catequistes a treballar amb els que ens han estat donats i fer-los créixer, remarcant que al darrere de confiar els fills a la catequesi hi ha una gran confiança dels pares en ells i en l’Església. També, Mons. Vives, va parlar del moment en el qual està immersa l’Església, perquè és un moment en el qual les ferides i els escàndols creats per alguns sacerdots ens estan obligant a ser més humils i a demanar perdó. Va demanar als catequistes ser especialment curosos perquè tracten amb els més petits, els més fràgils, els més innocents. Va demanar una actitud de penitència i de pregària per les víctimes dels abusos. Finalment animà els catequistes a sortir a sembrar amb alegria i fe, perquè la llavor de l’Evangeli és molt bona i cooperem amb el Sembrador primer que és el Crist
Mn. Ramon M. Bosch va iniciar la seva ponència posant èmfasi en l’alegria de ser cristià. Per a ell, l’acompanyament es pot agafar des de molts punts de vista, perquè en el món de la catequesi tots ens acompanyem: els catequistes, els infants, les famílies. Ell se centrà en les famílies, més del 50% de la nostra tasca com a catequistes hauria de ser acompanyament de les famílies, perquè a través d’elles és més fàcil arribar als infants i als seus. Davant els reptes actuals, encara que ens sentim despullats, trobem un món nou que ens ofereix oportunitats. Hem de tenir confiança perquè el nostre Déu ens continua oferint esperança i no ens deixa mai.
Va suggerir per a l’acompanyament de les famílies i dels infants una sèrie de punts claus: converses de tu a tu, encontres espontanis, diàlegs en diferents formes… i disposar dels sacerdots, dels bisbes, del delegats perquè poden aportar suport i estructura.
Va descriure l’ambient en què avui s’ha de treballar: un ambient més descristianitzat, i en molts casos sense experiència prèvia de Jesucrist. Va subratllar com més enllà dels conceptes cal evangelitzar actituds i sempre amb el testimoni personal coherent.
Cal fer una comunitat acollidora també en la catequesi on els nouvinguts no siguin purament burocràticament acollits sinó sobretot se sentin acollits de forma integral, amb calidesa, preocupant-nos per les seves necessitats concretes. I finalment va animar a generar experiències de fe que tinguin contingut catequètic: intentant que el nen o nena tingui un marc experiencial amb Jesucrist en una relació personal i plena de felicitat i naturalitat.
Va recomanar usar els elements reparadors de què disposa la comunitat cristiana en un temps de canvi com el que està vivint la societat avui: recuperar la fe evitant el conformisme, tenint present que la nostra obra evangelitzadora va més enllà de la nostra pròpia obra, perquè les nostres sembres les cull Déu allà on vol. En aquest sentit va apuntar que Déu ens ha donat llavors i no cistells, i que cal compartir la bellesa de la fe, sabent que som la porta que dóna a molts infants i famílies l’accés a Déu. L’altre element reparador és el realisme, sabent que hem de ser humils i que hem d’assumir els límits de tots, dels nens, de les famílies, i els nostres propis. I també, reivindicar la imperfecció, sense patir pels límits que tenim amb un gran zel apostòlic i enamorar-nos bojament per la persona de Jesús. Finalment, l’altre element reparador és l’alegria perquè hem de ser conscients que sense alegria no podrem donar a conèixer la felicitat que només Jesús pot oferir.
La jornada va cloure amb la celebració de l’Eucaristia a l’església del Seminari diocesà d’Urgell, dins la qual els catequistes van renovar el seu compromís catequètic i on el Sr. Arquebisbe els va renovar la missió i els va impartir una benedicció perquè poguessin exercir bé el seu ministeri com a catequistes i la seva missió d’evangelitzar els nens i les famílies. També es va lliurar als catequistes “l’agenda del catequista”.
Mons. Vives va agrair la tasca que porten a terme els catequistes de forma desinteressada i gratuïta i els animà a posar damunt la taula de l’Eucaristia cada infant que catequitzarien durant el present curs. Un dinar de germanor compartit a la residència de la Sagrada Família d’Urgell clogué la joiosa jornada
