L’Església vol que el final de l’any litúrgic que s’escau aquest diumenge sigui un cant de glòria a Jesucrist, el Rei de l’univers, que recapituli tot l’any litúrgic i la vivència del Misteri pasqual de Crist, el Salvador de tota la humanitat. “Hosanna a Jesucrist!”, cridem els seus seguidors el diumenge de Rams o de la Passió. Hosanna significa “Veniu a ajudar-nos!”, “Doneu-nos la salvació!”. Era i és una pregària de súplica i un crit de lloança a Déu. Ho van proclamar els infants dels hebreus i ho continuem fent nosaltres: supliquem i lloem el Rei de tot l’univers i de la història, el que dóna la vida en rescat de tots els homes i dones del món. I fou aquest crit de lloança i de victòria el que acompanyà i sostingué la fe de molts màrtirs en les persecucions: Visca Crist Rei! Cantem-ho també avui nosaltres amb el conegut i antiquíssim cant de les “Laudes Regiae” de la litúrgia papal, “Christus vincit…”, dedicades al Senyor: “Crist venç, Crist regna, Crist impera, Crist ahir i avui, i per sempre!”.
Aquest Jesús que venç, regna i impera, no ens equivoquem, ho fa des de la Creu. Amb la seva humiliació, ja que “es va fer no res, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de Creu, i per això Déu l’ha exalçat” (Fil 2,7.9). Aquest Jesús Rei ens diu: Vine amb Mi, segueix-me fins a donar la teva vida com Jo, estima molt, del tot; el meu Pare no t’abandonarà mai, ni que t’arribés una gran creu com la meva… No t’espantis per les creus que trobaràs. Jo he vençut el món. Després de Mi, qui mori amb fe i confiança, viurà; qui estimi, no quedarà oblidat; qui demani perdó, serà sempre escoltat; per a tots he anat a preparar-vos estada eterna… Així ens vol atreure Jesús Salvador al llarg de tot l’any, en l’Eucaristia i en la vida quotidiana, en el servei i en els gestos més insignificants d’amor. Tot això ho recordem amb agraïment i acció de gràcies en el diumenge darrer de l’any litúrgic. Diguem-li també nosaltres, sense vergonya, amb amor agraït: Hosanna, Senyor! Gràcies per la teva mort redemptora! Recorda’t de nosaltres, salva’ns i dóna’ns vida per sempre!
Tots els nostres sofriments Jesús se’ls fa seus, i els omple de llum i de sentit: sofrir amb amor, és vèncer. I anar donant la pròpia vida per amor, és regnar, és viure-la de debò. Servir serà regnar. Potser aquestes veritats xoquen amb la manera de veure les coses que bastants tenen, ofegats en una nova mentalitat pagana, on compten poc les persones i molt en canvi el tenir i l’individualisme. Reaccionem! No podem plegar-nos a una vida sense fe i sense amor, oblidant-nos de Déu i del pròxim. Ens cal “acollir el Regne de Déu”, “entrar en aquest Regne”, que ja és enmig nostre…
Avui el Senyor ens atreu, de nou, cap a una gran lliçó: la del seu amor fins a l’extrem. I un amor que durarà sempre, que és etern i que farà justícia als pobres i als qui en aquest món han sofert les injustícies. Una lliçó que només s’aprèn i es va entenent, en la mesura que es va practicant. Ningú com Jesucrist no ens ha estimat mai tant, sense condicions, refent-nos de les nostres ferides i pecats, obrint per a nosaltres el camí de l’esperança i de la vida. I sabem que només des de Crist, l’home nou, s’esclareix el misteri de la persona i s’il·lumina l’enigma del dolor i de la mort (cf. GS 22).