Aquest any, els calendaris litúrgics de l’Església Catòlica, de les Esglésies sorgides de la Reforma protestant i de les Esglésies de l’Ortodòxia hem coincidit en la data de la celebració de la Pasqua. El diumenge 16 d’abril (o bé per als cristians que segueixen el calendari julià, el 3 d’abril que s’esqueia aquell dia), tots hem celebrat la gran festa de la Resurrecció del Senyor, fonament de tota la nostra fe Ha estat motiu d’una gran alegria i un estímul a la reflexió.
Des dels inicis del cristianisme hi van haver divergències en el càlcul de la data i hagué de ser el primer Concili ecumènic de Nicea (any 325) el que fixés la data i encara posteriorment hi hagueren divergències entre els romans i els alexandrins que encara ens duren. Celebrar units la Pasqua és, per tant, un gran anhel ja des de l’antigor. El 1975 el Papa Pau VI féu la proposta d’unificar-la, i més recentment el Papa Francesc en la Trobada mundial dels preveres de 2015 va dir: “L’Església està disposada a establir una data fixa per a la Pasqua, de manera que pugui ser festejada el mateix dia per tots els cristians, ja siguin catòlics, protestants o ortodoxos”. La proposta del Papa estava fonamentada en les bones relacions amb el patriarca ecumènic ortodox, Bartomeu I de Constantinoble, així com amb el patriarca Kiril de Moscou, amb qui ha tingut una trobada a Cuba plena d’esperança per a les relacions ecumèniques. Cal posar-se d’acord i l’Església Catòlica està disposada, ja des dels temps de Pau VI, a renunciar al primer solstici després de la lluna plena de març i fixar una data independentment de la lluna o bé quan d’altres ho veiessin més oportú. Seria certament un gran pas.
Aquesta iniciativa encoratjaria la pacificació entre les confessions cristianes i ajudaria a racionalitzar el calendari. El Papa va oferir aquesta iniciativa del canvi de data com un do d’unitat amb les altres confessions, ja que els cristians al món estem vivint un moment dramàtic, les persecucions són intenses com mai, i són persecucions que colpegen de manera particular les Esglésies orientals que estan en risc de desaparèixer. La proposta també reforçaria la identitat dels cristians, especialment d’aquells que són perseguits perquè la Resurrecció celebrada junts per tots els cristians augmentaria la importància d’aquesta festa central per a la fe, en un moment en què el món global i els canvis apareixen com a imposicions i com a coses sobtades.
El 2014 a Barcelona en un Simposi sobre Catòlics i Ortodoxos, Mons. Jean-Claude Périsset, Secretari emèrit del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians, va parlar sobre “La unificació de la data de la Pasqua” i les seves complexitats. Actualment avalen aquesta proposta el Primat anglicà Justin Welby i el Patriarca copte Tawadros II (Teodor), així com el Patriarca de Constantinoble i el de Moscou. Hem d’esperar que l’Esperit Sant faci madurar espiritualment aquest tema. La proposta de Pau VI es referia a fixar-la el diumenge després del segon dissabte d’abril, i altres han parlat del tercer diumenge d’abril, com enguany s’ha escaigut. No és una qüestió petita, sinó que seria important presentar-nos al món celebrant units la gran festa cristiana de la Resurrecció en un mateix dia. Demanem-ho a l’Esperit i mentrestant continuem cantant i lloant el Senyor que ha Ressuscitat i ens ha donat nova vida! Santa Pasqua a tots!
