En aquest diumenge de l’octava pasqual, diumenge de la Divina Misericòrdia, s’escau la bella festa del Cavaller Sant Jordi, Patró de Catalunya, juntament amb la Mare de Déu de Montserrat que celebrarem dijous que ve. Crist ha ressuscitat i ha vençut els poders del pecat, de la injustícia, de la tenebra i del mal. La creu ha passat a ser el signe de la victòria, i tots aquells que visquin i morin per amor, units al Crist, no quedaran infecunds sinó que donaran vida. “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà!” (Mc 8,35). Celebrar la resurrecció ens compromet a seguir fins al final el Senyor, donant la pròpia vida com Ell. Així ho han fet els sants, i especialment els màrtirs.
Avui recordem el gran màrtir St. Jordi, anomenat a Orient “megalomàrtir” o el gran màrtir de Capadòcia, martiritzat el 303 i sepultat a Lydda (Lod de Palestina). Moltes si no totes les cases cristianes enmig de musulmans posen al portal de la casa una efígie de Sant Jordi, mostrant que ells són cristians. En sabem poc de la seva vida, però sembla que de soldat al servei de l’emperador Dioclecià passà a rebre la corona del martiri, perquè preferí confessar la seva fe abans de trair-la. Sobre el seu sepulcre s’hi construí una gran basílica, avui destruïda. I els croats el tingueren pel seu protector.
A l’Edat Mitjana aparegueren moltes llegendes sobre el Cavaller valent que salva la dama encisadora de les urpes del drac. I així és símbol de l’amor generós i galant per la dona, que el porta a enfrontar-se als dracs d’aquest món, que fan patir els fills i filles de Déu. El seu exemple és una icona per als enamorats que avui es regalen una rosa i un llibre. També ens ensenya que el cristià ha de sofrir pels germans, fins si convé donant la vida, enfrontant-se a l’enemic, el diable, el mentider, que amb les seves males arts té enganyada la humanitat. I ja sabem que la millor astúcia del diable ha estat de fer creure que no existeix…
Els màrtirs com Sant Jordi ens indiquen que la vida cristiana no pot ser de cotó-fluix i de comoditats. El màrtir segueix l’exemple de Crist, és un cristià que fa créixer l’Església i la fa santa perquè viu l’Evangeli que l’Església predica fins a les últimes conseqüències, i viu l’amor fins a la seva màxima puresa, perquè ho dóna tot i es dóna del tot, per amor a la veritat.
Catalunya el té per gran advocat i patró, i la seva creu vermella sobre fons blanc va ser el primer emblema de la Generalitat, i encara és present a la bandera de la ciutat de Barcelona. També el tenen per patró Geòrgia, Portugal, Anglaterra, Hongria, Rússia… En aquest dia intercedim per la nació catalana i per l’Església a Catalunya, i ens podem inspirar en el bell poema sobre Sant Jordi del gran poeta i literat Josep M. de Sagarra (1894-1961): “Sant Jordi duu una rosa mig desclosa/ pintada de vermell i de neguit./ Catalunya és el nom d’aquesta rosa/ i Sant Jordi la porta sobre el pit./ La rosa li ha donat gaudis i penes/ i ell se l’estima fins qui sap a on;/ i amb ella té més sang a dins les venes/ per poder vèncer tots els dracs del món.” Feliç diada de Sant Jordi, que ell pregui per Catalunya i per la nostra Església!