Dimecres dia 22 de març, i amb l’assistència del Sr. Arquebisbe i d’un bon nombre d’assistents, va tenir lloc la darrera de les Conferències Quaresmals que ha organitzat la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell.
El Dr. Daniel Palau, Director de la Càtedra de Teologia Pastoral Josep Pont i Gol, de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou el ponent de la conferència sobre “Martí Luter, luteranisme i luterans. Del conflicte a la comunió” amb motiu de la commemoració dels 500 anys de la Reforma.
El Dr. Palau va iniciar la seva conferència presentant la figura biogràfic de Martí Luter i contextualitzant el seu pensament teològic en l’ambient històric que li va tocar viure i com aquest context, va ser determinant en la vida de Martí Luter que va subratllar la necessitat de revaloritzar l’Escriptura de la Paraula de Déu i la relació personal amb la Paraula de Déu ja que la és la sola fide (la fe sola o només per la fe) que Déu concedeix als pecadors culpables la salvació amb exclusió de totes les obres.
Posteriorment el Dr. Palau va enumerar els punts principals de la reforma protestant impulsada per Luter que van ser rebuts molts anys després pel Concili Vaticà II: el redescobriment del valor de la Paraula de Déu; el fet que tots els batejats siguem Poble de Déu; la centralitat de la figura de Jesucrist; la comprensió dels ministeris com a serveis; el sacerdoci comú de tots els batejats; la defensa de la llibertat de consciència en matèria de religió; etc.
El ponent subratllà com el camí ecumènic ha estat impulsat per diferents Papes com Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI o el Papa Francesc i destacà el valor de la declaració conjunta sobre la doctrina de la justificació entre catòlics i luterans de l’any 1999.
Al començament i a l’inici de la xerrada el Dr. Palau interpretà un parell de peces musicals amb violí escrites per autors protestants i que han estat rebudes pels catòlics com a mostra de la influència mútua que ambdues confessions catòliques han exercit sempre l’una envers l’altra.
La pregària conjunta del Parenostre clogué la xerrada demanant a Déu Pare, per l’Esperit Sant, el do de la unitat.
