Mirem avui, Dia del Seminari, amb confiada esperança els Seminaris Menors i Majors, els seminaristes sobretot, els seus formadors, que treballen de forma eficaç i amagada, i també la pastoral vocacional, els joves que estan plantejant-se un seguiment radical i entregat de les seves vides a Crist, per a un dia rebre el gran do del ministeri sacerdotal al servei de les nostres comunitats, i ser enmig d’elles, la imatge viva del Bon Pastor.
Actualment en el nostre Seminari d’Urgell s’hi formen 5 seminaristes, i a tot Espanya són 1.247. Van ingressar 275 aspirants i es van ordenar 138 sacerdots. En els Seminaris Menors es formen actualment 1.075 seminaristes. Aquestes dades ens han d’estimular a continuar conreant amb sol·licitud pastoral les vocacions al ministeri ordenat, do immens del Senyor a la seva Església, amb nova dedicació, pregant personalment i comunitàriament a l’Amo dels sembrats (Mt 9,38) i millorant i renovant el nostre testimoni vocacional perquè sigui atraient.
El Papa Francesc, als qui participàvem en un Congrés sobre Pastoral vocacional (Roma, octubre 2016), ens deia: “Els tres verbs que indiquen el dinamisme de tota pastoral vocacional són: sortir, veure i cridar. La pastoral de les vocacions necessita una Església en moviment, capaç d’ampliar les seves fronteres, establint-les no sobre l’estretor dels càlculs humans o la por a equivocar-se sinó sobre l’àmplia extensió del cor misericordiós de Déu. No hi pot haver una llavor fecunda de vocacions sense ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats”. Heus aquí un bell i exigent programa que ens portarà a l’esperança, sense deixar-nos desanimar per l’oscil·lació dels números o els càlculs de les nostres petiteses.
El lema del Dia del Seminari d’aquest any ens concreta un aspecte essencial de la vida del futur sacerdot: “Prop de Déu i dels germans”. La proximitat com a dimensió teològica i pastoral de la missió. Un sacerdot és un creient que viu en la proximitat de Déu, acollint la seva Paraula, sabent que només en Déu s’il·lumina el sentit de l’existència humana i que només en Ell serem veritablement feliços. És un “amic del Senyor”, com els apòstols. Què n’és de bell viure intentant en tot “estar amb el Senyor”, com amic i confident seu! I al mateix temps el sacerdot és un home proper als germans, un mediador seu, que experimentant ell mateix la debilitat de l’ésser humà i l’aventura de la fe, intenta atreure, ajudar, servir i extenuar-se en la donació, per Crist, a tothom. Es deu a tota la família humana, ja que són “els seus germans”, amb els quals s’identifica i als qui defensa amb passió, plena d’amor pastoral. Per això res del que és humà no li és estrany, sinó que s’ho fa seu, per santificar-ho des de la Creu de Crist. Tot ho viu per amor, mostrant amb la seva entrega d’home cèlibe, que estima i és feliç, bolcant-se envers tothom sense excepcions ni discriminacions.
Estimem els nostres seminaristes, posem interès pel seu present i el seu futur com a sacerdots, ajudem el Seminari amb oracions i aportacions, valorem els objectius de la pastoral vocacional. Es tracta del futur presbiteri en gestació, del futur de la Diòcesi que el Senyor ens està ja oferint.