Un any més, al gener, els Bisbes de diverses Conferències episcopals del món han pelegrinat a Terra Santa per donar suport als cristians i donar veu als qui imploren la pau justa. Des d’allí han ofert un “Comunicat final” que us resumeixo. Des de la guerra del juny de 1967, o “guerra dels 6 dies”, de la qual aviat s’escauran els 50 anys, la Ribera Occidental (West Bank), Jerusalem Est i Gaza han anat esllanguint-se sota l’ocupació de l’Estat d’Israel, violant la dignitat humana tant dels Palestins com dels Israelians. Aquest és un escàndol al qual mai no ens hauríem d’acostumar, ja que el patiment continua.
Caldria que els Cristians dels països occidentals reconeguéssim la nostra pròpia responsabilitat en la pregària, la consciència i l’acció. Molta gent a Terra Santa ha passat tota la seva vida sota l’ocupació, amb la seva segregació social polaritzadora, però encara professa esperança i lluita per la reconciliació. Ara, més que mai, mereixen la nostra solidaritat.
Tenim la responsabilitat d’oposar-nos a la construcció d’assentaments, i encara més de nous assentaments israelians dins aquests territoris palestins ocupats. Aquesta annexió “de facto” de la terra no només soscava els drets dels Palestins en zones com Hebron i Jerusalem Est, sinó que, com va reconèixer recentment l’ONU, posa també en perill la possibilitat de la pau. Hi ha també una responsabilitat a prestar assistència al poble de la franja de Gaza, que continua vivint enmig d’una catàstrofe humanitària causada per l’home. Han passat una dècada sota bloqueig, agreujat per un estancament polític causat per la mala voluntat de totes les parts.
I podem continuar encoratjant la resistència no violenta que, com ens recordava el Papa Francesc en el seu recent Missatge per la Pau, ha aconseguit grans canvis a tot el món. Això és particularment necessari davant les injustícies, com la construcció continuada del mur de separació en terres palestines. Amb la comunitat internacional, Bisbes i Santa Seu continuen advocant per promoure una solució de dos estats, Israelià i Palestí, amb un veïnatge en pau, respecte i cooperació, per difícil que sembli. La Santa Seu ha subratllat que “si Israel i Palestina no estan d’acord a existir l’un al costat de l’altre, reconciliats i sobirans dins de fronteres mútuament acordades i reconegudes internacionalment, la pau seguirà essent un somni distant i la seguretat una il·lusió”.
Sobretot, els cristians tenim la responsabilitat d’ajudar l’Església local de Terra Santa, les seves agències, voluntaris i oenagés. En les circumstàncies més provades mostren una gran capacitat de recuperació i realitzen un treball que canvia la vida. És la nostra fe en Déu el que ens dóna esperança. És el testimoni dels cristians a Terra Santa i especialment dels joves el que ens ha d’inspirar i mantenir-nos perseverants. La Bíblia ens diu: “Declarareu sant l’any cinquantè i promulgareu per al país l’alliberament per a tots els habitants” (Lev. 25,10). Durant aquest any en què es compleixen els cinquanta de l’ocupació hem de pregar per la llibertat de tots en la Terra Santa i donar suport de manera eficaç a tots aquells que treballen per construir una pau justa.