Comencem un Nou Any, el 2017 des del Naixement de Jesucrist, i amb el temps, se’ns ofereix una oportunitat més per a viure de veritat, amb amor, amb servei, amb lloança a Déu. Ja Sant Ignasi fa considerar al “Principi i fonament” dels seus Exercicis espirituals que “l’home ha estat creat per a lloar, fer reverència, i servir Déu”, comprenent-hi el fi de les nostres vides, que venim de Déu i anem vers Déu, estimant i servint-nos de les coses creades per millor assolir aquest fi. I el gran manament ja el sabem: Estimar Déu per damunt de tot i el pròxim com a un mateix. Aquestes veritats ens convenen retenir-les novament en començar un Nou Any. Per a què viure, si no?
Amb la festa de Sta. Maria, Mare de Déu, també celebrem avui la Jornada Mundial de la Pau, que enguany arriba a la seva 50ª edició d’ençà que la va establir el Papa Pau VIè. Per a aquest 2017 el Papa Francesc ens ha donat un lema i un Missatge: «La no violència: un estil de política per a la pau».
Parlar de “no violència” significa no només una aspiració, un desig, un rebuig moral de la violència, de les barreres, dels impulsos destructius, sinó un “enfocament polític realista, obert a l’esperança”, diu el Papa Francesc. En una situació mundial en la qual es multipliquen els “brots de violència” i on -com sovint ha dit el Papa- estem ja en una “tercera guerra mundial per parts, amb crims, massacres i destruccions de tota índole”, és important donar espai a la no violència “com a mètode polític” i com a “via realista per superar els conflictes armats”, negociant “vies de pau, fins i tot allà on aquestes semblen ambigües i impracticables”. Dins d’aquesta perspectiva trobem el respecte per la història i la identitat de tots els Pobles, i, per tant, la idea d’una superioritat moral d’una part sobre l’altra seria derrotada. Alhora, però, això no vol dir que una nació pugui romandre indiferent davant les tragèdies d’una altra. Per contra, significa reconèixer la primacia de la diplomàcia sobre el poder de les armes. En aquesta perspectiva el Papa destaca que “és important que sempre es reconegui la força del dret, en comptes, del dret de la força”. També denuncia que el tràfic il·legal d’armes és el que sosté la major part dels conflictes. “La no-violència com a tàctica política pot fer i ha de fer molt per combatre aquest flagell”.
El setembre de 2014, commemorant l’inici de la 1ª Guerra Mundial, terriblement mortífera, el Papa Francesc va clamar des del cementiri de Redipuglia: “Els que especulen amb la guerra, potser guanyen molt, però el seu cor corromput ha perdut la capacitat de plorar”. La guerra és “una bogeria” alimentada per conceptes com “l’avarícia, la intolerància i l’ambició de poder” que sovint troben justificació en la ideologia i que ho destrueix i ho trasbalsa tot. Cal criticar la indiferència instal·lada a la societat, que el Papa il·lustra amb la resposta amb la qual Caín va negar davant Déu conèixer on era el seu germà assassinat: “A mi què m’importa?”. Mirem que ens importin tots aquests greus problemes; fem-nos portadors de pau en totes les relacions que establim properes o llunyanes; preguem per la pau; eduquem-nos per a la pau; edifiquem comunitats de pau.
Recordem la frase feliç de Pau VIè. “Si vols la pau, treballa per la justícia!”. BON ANY a tots, convençuts del que ens promet Jesús: “La Pau us deixo, la meva Pau us dono!”