“L’alegria de l’amor que es viu en les famílies és també el goig de l’Església”. Amb aquestes paraules el Papa Francesc inicia la seva Exhortació apostòlica Amoris Laetitia sobre l’amor en la família, fruit dels dos Sínodes dels Bisbes que la van preparar els anys 2014 i 2015, i que acaba de fer pública el proppassat dia 8 d’abril.
L’exhortació es divideix en 9 capítols, amb una introducció i una pregària final a la Sagrada Família de Natzaret. El mateix Papa Francesc adverteix que és molt llarga com a conseqüència de la riquesa dels dos anys de reflexió que van significar el camí sinodal i que el document aborda molts i variats temes. Per això, el Papa Francesc recomana no llegir-la ràpidament sinó aprofundir en algun capítol en concret. Així, per exemple, anima els matrimonis a llegir el capítol IV i V, i als agents de pastoral el capítol VI. I fa una crida especial a que tothom es deixi interpel·lar pel capítol VIII. Per què no ens proposem de fer-ho en aquesta Pasqua?
El Papa recorda que les famílies no són un problema, sinó que són principalment una oportunitat. El text s’inicia amb un recorregut per la Sagrada Escriptura (capítol I) on es mostra que la Bíblia està plena de famílies, de generacions, d’històries d’amor i de crisis familiars, des de la primera pàgina (Adam i Eva) fins la darrera (noces de l’Esposa i de l’Anyell). En el capítol II, s’analitza la situació actual de les famílies, per tal de copsar la realitat actual de la família i els desafiaments que se li plantegen. A continuació, en el capítol III, el Papa convida les famílies a centrar la seva mirada en Jesús, que il·lumina tota persona (cf. Jo 1,9; Gaudium et spes, n. 22). El capítol IV aprofundeix en l’amor en el matrimoni afirmant amb claredat que la gràcia del sagrament del matrimoni està destinada abans de tot a perfeccionar l’amor dels cònjuges (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 1641). En aquest sentit, l’Exhortació se centra en algunes de les característiques de l’amor a partir del conegut himne a l’amor de Sant Pau (1Co 13,4-7) : la paciència; l’actitud de servei; guarir l’amor de l’enveja; no ser orgullós; l’amabilitat, el despreniment, la no violència interior; el perdó; l’alegrar-se amb els altres, disculpar-ho tot; la confiança; l’espera… El capítol V parla de quan l’amor es torna fecund amb la riquesa que suposa acollir una nova vida que sempre és un regal de Déu, i fa una crida a les famílies perquè no visquin aïllades de la “família gran” que són els necessitats, els qui pateixen… A continuació l’Exhortació analitza en el capítol VI algunes perspectives pastorals concretes, afirmant la necessitat de guiar els promesos en el camí de preparació al seu matrimoni i acompanyar els primers anys de la vida matrimonial dels qui han contret el sagrament. El capítol VII tracta sobre enfortir l’educció dels fills, tot subratllant la funció educativa de les famílies que és bàsica però també avui complexa. Acompanyar, discernir i integrar la fragilitat és la temàtica principal del capítol VIII, on el Papa insisteix que no es pot renunciar a proposar l’ideal ple del matrimoni però, al mateix temps, afirma que cal acompanyar amb misericòrdia i paciència les persones, sobretot en les situacions doloroses o difícils. Finalment, el capítol IX està dedicat a l’espiritualitat matrimonial i familiar.
