Recordant el que deia el Papa Benet XVI en iniciar el seu ministeri petrí, “sóc un simple i humil treballador de la vinya del Senyor”, nosaltres hem de ser uns humils treballadors del Regne de Crist. En la festa de Crist Rei de l’Univers, al final de l’any litúrgic, tornem a donar-li un sí ben generós a Jesucrist perquè regni en les nostres vides, un sí al seu amor misericordiós i incondicional, que alhora és un sí a treballar pel Regne de Déu que Crist anuncia, pel seu projecte diví, per la seva predicació. En el fons tota la vida cristiana consisteix a acollir el Regne de Déu i fer-lo fructificar, ja que estem fets per a “alabar, reverenciar i servir Déu”, diu St. Ignasi al Principi i fonament dels Exercicis espirituals. Us proposo tres punts per a la contemplació de Crist Rei, a manera de pensaments que podem portar a l’oració i al compromís pel Regne de Déu.
Jesús ens defensa de la por (Lluc 20,19.24.36). Humils sí, però gent esporuguida. La por paralitza, fa més grans els obstacles, ens deixa com morts, incapaços de reaccionar, desanimats i sense forces, insegurs i en la foscor… I ens costa molt perdre la por… Segurament la por és el més contrari a la fe en el Crist Ressuscitat i gloriós, Rei de l’Univers. Som desconfiats i pensem que el mal podria vèncer. Tanmateix quan Crist s’apareix ressuscitat als seus amics, sempre els diu “No tingueu por!… Jo he vençut el món”. Ell ens crida avui perquè, sense por, amb pau, siguem lliures, arrisquem, ens sacrifiquem, ens donem del tot, sense passar comptes del que ens deuen o del que ens hem sacrificat. Necessitem la gràcia de l’alegria veritable, que treu tota por i fa viure en la confiança i la pau del Crist Ressuscitat.
Jesús retorna als apòstols l’alegria i els fa pescadors d’homes (Joan 21,1-7). Si sortim a pescar “de nit”, sense la llum del Senyor, “no pescarem res”, però si confiem en la seva Paraula, pescarem molts peixos, el veurem, i farem les mateixes obres que feia Jesucrist. Ell retorna l’alegria als nostres cors, perquè el Senyor està viu i el Pare l’ha ressuscitat, i perquè l’Església dóna fruit, és sempre jove i està viva. Potser retrobarem motius de tristesa, però cal vèncer la tristesa amb la confiança, i el fruit en serà l’alegria. L’alegria perfecta va unida a la humilitat, al servei, al manteniment dels nostres compromisos de vida i d’amor. És a la Pasqua que ressonen de nou les paraules de Jesús: “Us faré pescadors d’homes”, indicant que hem de ser apòstols seus, acompanyants d’altres que ens esperen i ens necessiten, atraients cap a la vivència de les Benaurances del Regne de Déu.
Jesús resta amb nosaltres per sempre (Mateu 28,16-20). “Jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”. Un dia i un altre, i un altre… sense fi. Ell no ens deixarà mai de la seva mà. És la més gran de les seves promeses. Jesús s’ha fet realment home com nosaltres i ha volgut quedar-se entre nosaltres pel do de l’Esperit Sant que el fa present. I si Déu és amb nosaltres, què temerem? Qui estarà contra nosaltres? Jesús mateix resta amb nosaltres per la seva Paraula, per l’Eucaristia, pel germà que ens el fa proper, pel pobre i desvalgut amb el qual Jesús s’identifica, i tot el que li fem a una persona necessitada, ho estem fent a Jesús mateix (Mt 25). Tot passarà, però Jesús no passarà mai, l’amor no passarà mai!