El diumenge 11 d´octubre, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes, va tenir lloc la benedicció del nou orgue instal·lat a l´església del Monestir. Mn. Ignasi Navarri, Vicari General, va presidir l´Eucaristia on hi van participar un bon nombre de Germans Maristes i molts fidels dels pobles veïns. A la Missa va ser recordat l´Arquebisbe Joan Martí en el sisè aniversari de la seva mort i es va encomanar al Senyor l´anima del germà marista, Antonino Fernández, de cos present, i que l’endemà, festa de la Mare de Déu del Pilar, rebria cristiana sepultura.
Després de la Missa es va procedir a la bonica i expressiva benedicció del nou orgue, i a continuació va tenir lloc el brillant concert inaugural a càrrec de l´organista Sr. Miquel González i la soprano Maria Josep Rúbies, que van interpretar peces de Bach. Mozart, Vivaldi, Krebs, Stanley i cançons tradicionals catalanes.
Aquesta és la Crònica preparada pel Germà Simeó Camprubí, marista i organista:
“Tot va començar fa dos anys amb ocasió d’una visita imprevista a la nostra casa marista de Varennes-sur-Allier (al centre geogràfic de França i molt a prop de la ciutat de Vichy). Aquesta casa fou Casa Provincial de la Província marista del seu mateix nom, i hi van arribar a conviure més de dues-centes persones perquè feia de seminari i de noviciat. Ja feia un bon grapat d’anys, però, que només hi restava una comunitat de germans maristes grans. Eren entre 15 i 20 persones, a tot estirar. Sobrava casa pertot arreu…
Em vaig passejar per la casa per a conèixer-la perquè havia sentit a dir que tard o d’hora es tancaria. I em vaig trobar amb una porta que deia “Domus Dei et porta coeli”. Era l’església. Gran i tristament buida… però no del tot. Hi vaig veure un orgue de tubs que feia anys que dormia el somni dels justos. Em va venir immediatament al cap la idea de dur-lo al nostre Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Ho vaig proposar als Superiors i semblava que la idea podia reeixir. Va començar un llarg camí de consultes a molts germans i a tots, sense, excepció, els semblava excel·lent la pensada.
I ja el tenim al Monestir. És un orgue petit, però potent (uns 850 tubs) d’estètica neo-barroca. Fabricat a Estrasburg (a l’Alsàcia) per la casa Schwenkedel que va desaparèixer el 1974. Té uns 50 anys de vida però es troba en un estat de conservació òptim, segons els entesos. A més, té un simbolisme preciós. Es va comprar mercès a les pensions militars dels germans maristes francesos joves que van lluitar com a combatents a la Primera Guerra Mundial del 1914-18.
Sona molt i molt bé a les naus del monestir i ens rescabalem una mica del darrer orgue de tubs que va tenir aquesta església i que va desaparèixer a conseqüència de la nefasta desamortització de Mendizábal del 1835, malvenut a una parròquia i cremat el 1936. Per tant, 170 anys després, tornem a tenir un orgue com Déu mana al Monestir”.
Laus Deo Virginique Matri.
