El discurs clar i coratjós del Papa Francesc al Capitoli de Washington (24.9.15) pot aportar-nos llum en aquests moments polítics que vivim, en inaugurar un nou Parlament a Catalunya i preparar eleccions al Parlament espanyol i als Comuns d’Andorra. Els temes tractats pel Papa ens ajuden a centrar-nos en les coses essencials. Us el resumeixo per trobar grans enfocaments que ens ajudin en la nostra vida social i política:
- El Papa Francesc va destacar la importància de la política com a vocació a servir la societat, per “afavorir les necessitats de tots els seus membres, especialment dels més vulnerables”. És lluminós per al nostre present.
- Recordant el passat del país americà, hem d’apostar amb treball, abnegació i amb la pròpia sang per forjar un futur millor, com a camí de regeneració de la política, apel·lant al passat, a les seves arrels. I en aquest sentit, el Papa va demanar que els polítics optin sempre “per generar processos, més que per ocupar espais”. “Un poble amb ànima, aconsegueix sempre tirar endavant amb dignitat”. També a nosaltres se’ns presenta aquest repte: l’ànima!
- Al Capitoli va recordar quatre grans figures dels americans: Lincoln, Martin Luther King, Dorothy Day i Thomas Merton. A Catalunya els catòlics hem aportat grans figures que ens continuen orientant com St. Pere Nolasc, St. Pere Claver, el beat Ramon Llull, el bisbe Torras i Bages, Mn. Cinto Verdaguer, Antoni Gaudí o el Cardenal Vidal i Barraquer…
- El Papa va denunciar que el món sigui “un lloc de conflictes violents, d’odis nocius, d’atrocitats comeses fins i tot en nom de Déu i de la religió”. Per això va fer una crida a “combatre la violència perpetrada en nom de la religió”, i a “protegir les religions, les idees, les persones”. Per vèncer la violència, cal donar una “resposta d’esperança i de reconciliació, de pau i de justícia”. També a nosaltres se’ns demana retornar l’esperança, corregir les injustícies, promoure el benestar de les persones i dels pobles.
- Amb valentia exposà la seva preocupació per les noves formes d’esclavitud, pels indígenes, pels refugiats, per l’abolició de la pena de mort, sense perdre l’esperit de solidaritat internacional, i retornar la dignitat als exclosos, lluitant “contra la pobresa i la fam”, denunciant la indústria armamentística, que fa negoci amb “diners tacats de sang”, i exigí acabar amb el tràfic d’armes.
- Demanà que l’economia sigui “solidària i sostenible”, amb una justa “distribució de la riquesa”, i una política que no sigui “esclava de l’economia i de les finances”. I en la línia de la seva encíclica sobre la creació, reclamà que es reorienti el rumb i la degradació mediambiental, per tal de tenir millor cura de la natura.
- El Papa destacà la “riquesa i la bellesa de viure en família”, però lamentà les dificultats que tenen molts joves per formar una llar, “perquè no tenen futur”.
- I acabà lloant la llibertat: “Una nació és gran quan defensa les llibertats”, “quan permet somiar amb la plenitud de drets”, i quan “lluita per la justícia i per la causa dels oprimits”. Un poble és gran, “quan la fe es fa diàleg i sembra pau”.
El discurs del papa Francesc al Capitoli ha estat una crida a l’esperança, una crida a humanitzar el nostre món, des de la solidaritat amb els qui més pateixen, des de la fraternitat amb els refugiats i els més vulnerables de la nostra societat, i des de la llibertat i la lluita per la justícia i per la causa dels oprimits. És tot això el que regenerarà la nostra vida social i política.