Aquestes darreres setmanes a tot Europa i altres llocs del món hem estat vivint una allau d’emigrants i desplaçats que fugen dels seus llocs d’origen a causa de la guerra, la violència, la persecució religiosa o penúries de tota classe. La terra és per a tots, i tots els pobles del món s’han forjat amb emigracions diverses. Ningú no ha de ser obligat a marxar de la seva pàtria, ningú no ha de ser perseguit per les seves idees o creences. I alhora és un dret poder triar el lloc de viure i trobar noves oportunitats. Això crea dificultats, però viure és tenir dificultats, i cal aprendre a dur-les endavant i a superar-les amb mesures justes i evangèliques. La paraula sempre profètica de Jesús, “era foraster i em vau acollir”, del judici final (Mt 25,35), ens empeny a trobar solucions, a donar ajuda real. No podem deixar de recordar que també nosaltres a Catalunya, a Espanya, a Andorra, a Europa… vam ser emigrants o exiliats, i hem acollit emigracions successives. Ens en podem sortir amb els recursos que tenim, si els aprenem a compartir solidàriament per arribar a tothom.
El Papa Francesc en una entrevista recent ha dit que el fenomen dels refugiats i desplaçats és “la punta d’un iceberg”, ja que veiem aquests pròfugs, a aquesta pobra gent que s’escapa de la guerra, de la fam, però a la base està la causa: “un sistema socioeconòmic dolent i injust (…) La persona ha d’estar al centre de la societat socioeconòmica, de la política”, perquè “el sistema econòmic dominant avui ha descentrat la persona, posant en el centre el ‘déu diner’, que és ‘l’ídol de moda’”. També va insistir en l’acollida i en la importància d’acollir les persones tal com són, recordant que ell mateix és fill d’emigrants a Argentina, una nació acollidora de molts emigrants d’arreu del món. L’Església no pot viure tancada en si mateixa, ha de sortir, de manera que, “entre una Església malalta i una Església accidentada, prefereixo l’accidentada –va dir el Papa- perquè, almenys, ha sortit”.
A la nostra Diòcesi d’Urgell ens proposem estar al costat d’aquestes persones i del seu patiment i per això estem fent una campanya de recollida de fons que es destinaran en una primera fase a cobrir les necessitats de la crida que ha fet Càritas Europa, que coordina l’acollida als refugiats principalment a Grècia, Macedònia i Sèrbia, llocs de rebuda que estan superats per l’allau de refugiats. I després també ens comprometem a acollir algunes famílies a través de les Parròquies i Càritas parroquials, en col·laboració amb els Ajuntaments. Davant la tragèdia de desenes de milers de pròfugs que fugen de la guerra i de la fam, volem obeir la crida del Papa Francesc “perquè les parròquies, les comunitats religioses, els monestirs i els santuaris de tot Europa acullin una família de refugiats”. Més que una petició, les paraules del Papa contenen una ordre: “Em dirigeixo als meus germans bisbes d’Europa, veritables pastors, perquè en les seves diòcesis atenguin la meva crida, recordant que Misericòrdia és el segon nom de l’Amor. “Tot allò que fèieu a un de sol dels meus germans més petits, m’ho fèieu a Mi” (Mt 25,40). Crist ens crida a atendre els més petits i abandonats. “Cal donar-los una esperança concreta, -demana el Papa. No només dir-los: ‘Ànims, paciència…!’. L’esperança és combativa, amb la tenacitat de qui es dirigeix a una meta segura”.