El Sant Pare Francesc ha convocat per a l’any vinent un Jubileu extraordinari que serà l´Any de la Misericòrdia. Aquest Jubileu, que s´inaugurarà a la basílica de Sant Pere del Vaticà el pròxim 8 de desembre per commemorar el 50è. aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, acabarà el 20 de novembre de 2016, festa de Crist Rei. Serà després de l´obertura a Roma, quan el dia 13 de desembre, III diumenge d´Advent, s´obrirà la Porta Santa a St. Joan del Laterà, la catedral de Roma i a les altres catedrals i esglésies de significat especial, i això ja és una novetat. El Papa vol que el Jubileu de la Misericòrdia se celebri a tot el món, com un signe més d´anar a les perifèries per anunciar l’Evangeli de l’alegria i de la misericòrdia. La Butlla de convocatòria“Misericordiae vultus” consta de 25 números, i presenta Jesús com “el rostre de la misericòrdia del Pare”, una misericòrdia que “és font d´alegria, de serenor i de pau”, ja que la misericòrdia de Déu “és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat” (nº 2).
L’Església vol “mantenir viu” el Concili Vaticà II (1962-1965), diu el Papa Francesc (nº 4). Ja Sant Joan Pau II en l’inici del nostre segle havia demanat que l’Església s’interrogués sobre l’acollida del Concili. “A mesura que passen els anys, aquells textos no perden el seu valor ni el seu esplendor. Cal llegir-los de manera apropiada i que siguin coneguts i assimilats com a textos qualificats i normatius del Magisteri, dins la Tradició de l’Església. Sento més que mai el deure d’indicar el Concili com la gran gràcia de la qual l’Església s’ha beneficiat en el segle XX. Amb el Concili se’ns ha ofert una brúixola segura per a orientar-nos en el camí del segle que comença.” (NMI 57). Ara el Papa Francesc reclama recuperar el Concili Vaticà II, com una mena de vent de l´Esperit, que va fer possible “parlar de Déu als homes del seu temps d´una manera més comprensible” (nº 4).
L´Escriptura ens parla del Déu “pacient i misericordiós” (nº 6) per descriure la naturalesa de Déu. I és en les paràboles de la misericòrdia (l´ovella perduda, la moneda perduda i sobretot el fill pròdig, de Lluc 15) on Jesús revela la naturalesa del Pare compassiu i misericordiós (nº 9). Per això precisament, la misericòrdia és “la biga mestra que sosté la vida de l´Església” (nº 10), el que dóna plenitud i sentit a la fe dels creients, i per això sense el perdó, “queda només una vida infecunda i estèril” (nº 10). D´ací que l´Església té “la missió d´anunciar la Misericòrdia de Déu” a tot el món (nº 12). Hem de ser “misericordiosos com el nostre Pare celestial és misericordiós” (nº 14), lema d´aquest Jubileu Extraordinari. El Papa també ens encoratja a estar al costat dels més vulnerables de la nostra societat, “a obrir el cor als qui viuen en les perifèries existencials” (nº 15), a escoltar el crit d´auxili dels nostres germans i a obrir els nostres ulls a les misèries del món, per tal de fer-nos càrrec dels qui pateixen. El Papa ens demana alleujar les ferides “amb l´oli del consol, a embenar-les amb la misericòrdia i a curar-les amb la solidaritat” (nº15).
Dissabte que ve és la festa de la Santa Maria Assumpta al cel,Mare de misericòrdia i Refugi dels pecadors. Que Ella ens ajudi a recórrer els camins de la misericòrdia envers els nostres germans. Recordem-li com en el Rosari: “Maria, Mare de Gràcia,Mare de misericòrdia, deslliureu-nos dels nostres enemics i empareu-nos ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.”