El Missatge de la Santa Seu per al Dia del turisme quecelebrarem el proper 27 de setembre assenyala que el sectorturístic, aprofitant les riqueses naturals i culturals, pot promourela seva conservació o, paradoxalment, la seva destrucció, iconvida a fer del viatge una experiència existencial. L’any2012 es va superar la barrera simbòlica de mil milionsd’arribades turístiques internacionals. I les previsions estimen que al 2030 s’arribarà al nou objectiu de dos mil milions. I se’ns proposa un lema, “Mil milions de turistes, mil milions d’oportunitats”, ja que cada viatge, cada jorn de vacances, és una nova oportunitat.
Avui ha canviat la manera de desplaçar-se i, en conseqüència, també l’experiència del viatge. Qui es trasllada a un país o una zona diferent del seu lloc habitual, ho fa amb el desig, conscient o inconscient, de despertar la part més recòndita de si mateix, a través de la trobada, el compartir i l’intercanvi. S’ha debilitat el concepte clàssic de ”turista” i s’ha enfortit el de ”viatger”, és a dir, aquell que no es limita a visitar un lloc, sinó que, d’alguna manera, se’n converteix en part integrant. Ha nascut “el ciutadà del món”. Ja no veure sinó pertànyer, no tafanejar sinó viure, ja no analitzar sinó unir-se. El papa Francesc ens convida a apropar-nos a la natura a la seva última encíclica “Laudato si’”amb ”obertura a l’estupor i a la meravella”, parlant ”el llenguatge de la fraternitat i de la bellesa en la nostra relació amb el món”. Aquest és l’acostament correcte que cal adoptar també davant els llocs i els pobles que visitem. Aquest és el miler de milions d’oportunitats.
El negoci turístic ha de ser amb i per a les persones, invertint en els individus i en la sostenibilitat. I ha d’obrir les seves fronteres a l’acollida de qui arriba d’altres llocs, mogut per una set de coneixement. És una oportunitat única per a l’enriquiment recíproc i el creixement comú. Oferir hospitalitat permet fer fructificar les potencialitats ambientals, socials i culturals, crear nous llocs de treball, desenvolupar la pròpia identitat i valoritzar el territori. La globalització del turisme també condueix al naixement d’un sentit cívic individual i col·lectiu. Redescobrir l’autenticitat de la trobada amb l’altre, i l’economia del compartir, poden teixir una xarxa a través de la qual augmentin una humanitat i una fraternitat capaços de generar un intercanvi equitatiu de béns i serveis.
El turisme representa també una gran oportunitat per a la missió evangelitzadora de l’Església. Ha d’acompanyar els catòlics amb propostes litúrgiques i formatives, i ha d’il·luminar a qui, en l’experiència del viatge, obre el seu cor i s’interroga, realitzant així un veritable primer anunci de l’Evangeli. Una Església que surti i es faci propera als viatgers pot oferir una resposta adequada i personalitzada a la seva recerca interior, fent possible així una trobada més autèntica amb Déu. Tasca de l’Església és també educar a viure el temps lliure. El Sant Pare ens recorda que ”l’espiritualitat cristiana incorpora el valor del descans i de la festa. Estem cridats a incloure en el nostre obrar una dimensió receptiva i gratuïta, que és una cosa diferent d’un mer no fer res”. El sector turístic també pot ser una oportunitat, és més, mil milions d’oportunitats, per a construir camins de pau. La trobada, l’intercanvi i el compartir afavoreixen l’harmonia, la concòrdia, la reconciliació i la pau.