Finalitzem avui l’explicació de la recent Instrucció Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola “Església, servidora dels pobres“ (abril 2015) un text que ha d’ajudar el camí de les nostres Diòcesis, sobretot nosaltres que hem decidit tenir un dels quatre grans Objectius pastorals del nostre Pla diocesà, que tracta de “la caritat sol·lícita pels pobres i necessitats”.
La QUARTA PART de la Instrucció “Església, servidora dels pobres”, ofereix vuit propostes esperançadores des de la fe per viure el compromís caritatiu, social i polític :
1. Promoure una actitud de renovació i conversió, que ens identifiqui amb Crist i que surti a l’encontre dels pobres, essent instruments per al seu alliberament, promoció i integració en la societat.
2. Conrear una espiritualitat que impulsi vers el compromís social. Només la trobada amb l’Amor de Déu pot transformar i purificar els cors dels deixebles, canviant-los d’egoistes i covards en generosos i valents; d’estrets i calculadors, en oberts i despresos.
3. Recolzar-se en la força transformadora de l’evangelització, perquè l’anunci de l’Evangeli, ferment de llibertat i de fraternitat, ha anat acompanyat sempre de la promoció humana i social d’aquells a qui s’anuncia.
4. Aprofundir en la dimensió evangelitzadora de la caritat i de l’acció social, des del testimoni personal i sense oblidar l’anunci explícit de Jesús. Tenim, a més, el repte d’exercir una caritat més profètica. No podem callar quan no es reconeixen ni respecten els drets de les persones, quan es permet que els éssers humans no visquin amb la dignitat que mereixen.
5. Promoure el desenvolupament integral de la persona i afrontar les causes de les pobreses. A més d’atendre les necessitats més urgents, l’acompanyament de les persones és la base de l’acció caritativa. No es tracta només d’assistir i donar des de fora, sinó d’implicar-se en els seus problemes i tractar de solucionar-los des de dins.
6. Defensar la vida i la família com a béns socials fonamentals.
7. Afrontar el repte d’una economia inclusiva i de comunió. La reducció de les desigualtats ha de ser un dels objectius prioritaris d’una societat que vulgui posar a les persones, i també als pobles, per davant d’altres interessos.
8. Enfortir l’animació comunitària. Cal que la comunitat cristiana sigui el veritable subjecte eclesial de la caritat.
Aquest document episcopal “Església, servidora dels pobres”, que he resumit i comentat, està cridat a orientar i ajudar els creients i les comunitats cristianes en el treball caritatiu del moment actual, sigui des de Càritas parroquials i diocesana -sobretot a la nostra Diòcesi d’Urgell-, com des d’altres serveis de Congregacions religioses o d’altres institucions. Tots i tot al servei i ajuda dels pobres, per eradicar la pobresa. “La caritat de Crist ens urgeix!” (2Co 5,14), diu St. Pau, i el Papa Francesc ens ho acaba de recordar amb força: “La pobresa és el centre de l’Evangeli. Jesús va venir a predicar als pobres. Si traieu la pobresa de l’Evangeli no entendreu res”.
