“Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització”, és el títol del document de treball per al Sínode de la família, que se celebrarà del 5 al 19 d’octubre pròxims. Aquest document realitzat seguint les indicacions del Papa Francesc, es basa en una enquesta amb 39 preguntes, realitzada a les diòcesis de tot el món, amb 900 respostes individuals i 800 respostes col·lectives d’associacions i de comunitats. Serà un Sínode amb caràcter eminentment pastoral, segons la voluntat del Papa Francesc. “No està en discussió -segons Mons. Bruno Forte, secretari del Sínode- la doctrina de l’Església, moltes vegades reiterada també en els últims anys en diversos pronunciaments del Magisteri. La reflexió que es demana és sobre les aplicacions pastorals”. Sense evidentment centrar-ho tot, banalitzant-ho, en els divorciats o altres temes punyents. “La medicina de la misericòrdia no té com a finalitat afavorir els naufragis, sinó intentar sempre salvar la nau en el mar tempestuós i donar als nàufrags acollida, atenció i el suport necessari”. Per aquest motiu ha advertit que “si no s’entén aquest fonament” s’equivocarà sobre “el que el Sínode dirà sobre la situació dels separats, divorciats, divorciats i tornats a casar; de les convivències, de les unions de fet o de les unions del mateix sexe”. De fet, en l’àmbit de la responsabilitat pastoral de l’Església s’imposa una reflexió per donar suport a una mentalitat que sigui majoritàriament oberta a la vida, perquè sobre aquest desafiament es juga el futur mateix de la humanitat, així com la preparació al matrimoni i el suport necessari per a les parelles joves i amb fills, o les provades amb el dolor.
La família és subjecte actiu de l’evangelització. El document ofereix una panoràmica des de dos punts de vista: la consciència existent dels ensenyaments de Crist i de l’Església sobre el matrimoni; i la realitat de la família segons el designi de Déu. En el document a més de donar un resum de la doctrina catòlica sobre la família, es presenta el nivell de coneixement dels catòlics sobre el missatge de l’Escriptura i el Magisteri sobre la família. Si entre els creients, especialment els practicants, hi ha consciència de les implicacions de la seva fe, també és cert que n’hi ha altres que es mantenen crítics o resistents sobre certs aspectes del magisteri eclesial.
La segona part del document s’ocupa del comportament real de la gent, i per tant aborda el problema pastoral. I aquí es presenten les anomenades “situacions crítiques”, de les quals se n’ha parlat molt. Hi ha com un rebuig més o menys generalitzat de les institucions. I sobre el fet pel qual la gent es casa cada vegada menys, o només davant l’autoritat civil, és un fenomen que s’insereix en el context de l’individualisme i del subjectivisme pràctic que ha arribat a amplis sectors de la població. Les convivències no institucionalitzades, en molts llocs, no són com una preparació al matrimoni, sinó “una forma de vida estable”. Mentrestant la veritat de la persona humana i el paper de la comunitat en el desenvolupament de la persona són valors apreciats per molts, que no són ni catòlics ni cristians. El document també presenta diverses situacions difícils a què han de fer front les famílies, com horaris de treball, treball precari, el fenomen migratori, la pobresa, el consumisme, les guerres i altres circumstàncies. Encomanem les famílies del món, amb les seves alegries i desafiaments, i preguem ja des d’ara, amb confiança, pels fruits del proper Sínode.