Divendres celebrarem amb molta alegria la festa més antiga i més joiosa de la Santíssima Verge Maria, la seva Assumpció amb cos i ànima al cel. I és la festa major de tantíssims pobles del Bisbat i de tot Catalunya. És la nostra Mare que des del cel ens guia i acompanya en el camí de la fe. Ho diu el Papa Francesc: “Maria, que amb el seu “sí” ha obert la porta a Déu per desfer el nus de l’antiga desobediència, és la Mare que amb paciència i tendresa ens porta a Déu, perquè Ell deslligui els nusos de la nostra ànima amb la seva misericòrdia de Pare”.
Us proposo revitalitzar l’oració tan tradicional de l’Ave Maria, que prové del segle VIè. i es configurà com ara la resem al segle XVIè. La seva història s’assembla a un petit rierol que a poc a poc va adquirint cabal fins a formar un gran riu, expressió del grandiós sentit de la fe. La vinculació de la salutació de l’àngel Gabriel amb la lloança d’Elisabet es deu a Sever d’Antioquia (segle VIè), St. Joan Damascè, mort el 749, ho comenta en les seves homilies. L’Església ha afegit els noms de «Maria» al principi i de «Jesús» al final, essent el Papa Urbà IV al segle XIIIè., el seu afortunat autor. L’últim afegit: «ara i en l’hora de la nostra mort», apareix en un breviari cartoixà del 1350. Després es troba en els catecismes populars, i la fórmula definitiva que ha arribat fins a nosaltres va ser fixada pel Papa St. Pius Vè. el 1568, en ocasió de la Reforma litúrgica.
L’Avemaria, aquesta senzilla, popular i incomparable pregària mariana, resada en multitud de llengües, que hem après des de petits, és meitat un himne de lloança recollit de l’Evangeli, i meitat una súplica filial. Consta de tres parts:
1. la primera està presa de la salutació de l’Arcàngel Gabriel a Maria: «Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vós» o literalment: «Alegreu-vos Maria! plena de gràcia, el Senyor és amb vós» (Lc 1,28). La contemplem i lloem com a plena de la gràcia del Senyor, que vol comunicar a tots els qui se li acosten. És l’escollida com a Mare del Fill de Déu, el Salvador, el nostre germà, i amb el seu “sí” fa possible que vingui al món.
2. La segona està formada per les paraules de lloança que Elisabet dirigeix a Maria en trepitjar la seva casa d’Ain Karem: «Beneïda sou vós entre les dones i beneït és el fruit del vostre ventre» (Lc 1,42). La lloem perquè ha cregut, perquè porta el Fill de Déu en les seves entranyes, que ens beneeix.
3. La tercera part és una invocació de l’Església d’origen molt posterior: «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén». És la “Theotókos” que prega sempre pels seus fills, donats pel Senyor des de la Creu, i que ho fa ara, en les nostres presents circumstàncies, problemes, necessitats; i ho farà, ens ajudarà, és la nostra gran esperança, en el moment del trobament definitiu amb Déu.
Adonem-nos que aquesta pregària té origen diví i origen eclesial. L’àngel i Elisabet van ser els personatges inspirats per Déu. L’Església, assistida per l’Esperit Sant, va completar la primera oració a la Mare de Déu. Que bellament la cantà Schubert i tants altres músics! Resem-ne almenys una cada dia, per tenir la Mare del cel ben a prop i imitar-ne les virtuts. Ella és ja ressuscitada amb el seu Fill i no deixa mai de protegir-nos. No ens cansem de repetir aquesta oració i d’ensenyar-la als petits, pel seu gran encant sobrenatural.