Visita institucional del Copríncep François Hollande a Andorra

La història d’un país sovint es construeix a partir de petits esdeveniments que reforcen la seva identitat i la seva voluntat de ser al món. L’encaixada de mans entre el Copríncep Episcopal i el Copríncep Francès als jardins de Casa de la Vall davant l’escultura que commemora el setè centenari de la signatura dels Pariatges va ser un d’aquest esdeveniments, carregat de significat i de simbolisme, amb el qual es veia refermada la institució dels Coprínceps com a garants de la sobirania andorrana i alhora es donava un nou impuls a les reformes que el Principat ha posat en marxa els darrers anys per adaptar la seva realitat econòmica i social al marc internacional actual.

La trobada entre els dos Coprínceps, cap a tres quarts de sis de la tarda del dijous 12 de juny 2014, marcava l’inici de la visita institucional de S. E. François Hollande al Principat. Una estada de vint-i-quatre hores, si fa no fa, però amb una agenda ben atapeïda, que, al contrari de la visita del seu predecessor en el càrrec, Nicolas Sarkozy, ara fa quatre anys, en un clima institucional enrarit, era esperada per les autoritats andorranes amb molta expectació i interès per conèixer la posició del Copríncep respecte del procés d’obertura econòmica i els avenços en les relacions amb les institucions europees. Significativament, el Govern francès signava el dia abans de l’arribada d’Hollande al Principat el Conveni de no doble imposició amb Andorra, acordat per tots dos països en el darrer tram del mandat de Sarkozy però pendent fins ara d’aquesta ratificació de l’executiu francès per poder entrar en vigor.

L’evocació dels Pariatges va estar present també en les paraules del Síndic General en la sessió extraordinària del Consell General, amb la presència del Copríncep Hollande. Va ser després que, junt amb el Copríncep Episcopal, s’inaugurés oficialment la nova seu del Parlament Andorrà, en un acte institucional que va aplegar els màxims representants de les més altes institucions d’Andorra. Tot seguit, es va fer la fotografia de grup amb els Consellers Generals, revestits amb la capa tradicional i el tricorni, i a continuació tots dos Coprínceps van mantenir una breu reunió privada abans de signar al llibre d’honor de Casa de la Vall, mentre els Consellers Generals seien als seus escons a la sala de plens on durant segles els representants del poble andorrà han pres les decisions relatives al seu futur.

Va ser en aquest marc on el Síndic General, Vicenç Mateu, va al·ludir a la història centenària del Principat i de la institució dels Coprínceps per subratllar que “ens correspon ara, com li correspon a cada nova generació, de refer els nous equilibris, de renovar el pacte social”. Al·ludint implícitament als resultats de les recents eleccions europees, Mateu es va referir a la necessitat de “resoldre de manera satisfactòria l’equació entre la voluntat instantània de l’opinió pública i la necessitat de mantenir un rumb que precisa de sacrificis; entre l’imperi del que passa i l’arrelament en la història; entre l’interès individual i l’interès general, que és, en definitiva, quelcom més i més important que la suma dels interessos particulars”.

En la resolució d’aquesta equació, Andorra ha triat el camí més difícil, però alhora el més responsable. “Vull confiar que un dia la perspectiva històrica substituirà l’hipercriticisme de l’immediat per poder valorar la ingent tasca de transformació política, econòmica i social que en l’Andorra d’avui –uns i altres, tots plegats, cadascú des de la seva particular visió de les coses-, estem compromesos a endegar”. I va apel·lar un cop més als “valors centenaris” de la història del Principat per afirmar que “si avui ens podem obrir al món sense por de ser doblegats pel vent del desconcert és perquè tenim unes arrels profundes que ens mantenen dempeus”.

Arrels, però, que no són coartada per a l’immovilisme. O almenys això deixava entreveure el fet que, després d’adreçar-se directament al Copríncep Hollande per afirmar el convenciment que “sabem que podem comptar amb el vostre suport”, per a cloure el seu discurs Mateu triés, paradoxalment, una frase d’Albert Camus (“La vraie générosité envers l’avenir consiste à tout donner au présent”) a “L’Homme révolté” (“L’home rebel”).

El President francès va correspondre a les paraules del Síndic General amb un discurs que partia d’una premissa implícita important: França i Andorra són nacions iguals en sobirania. És des d’aquesta paritat que Hollande va elogiar el coratge i la responsabilitat de prendre les decisions necessàries perquè Andorra sigui un país plenament respectat en el concert internacional, i més concretament en l’entorn de la Unió Europea. “Sempre és difícil prendre decisions, però la capacitat de prendre-les defineix la qualitat del mandat democràtic”.

En un moment tan difícil com l’actual, amb els efectes de la crisi econòmica encara ben patents, Andorra hauria pogut optar per tancar-se en les seves fronteres, per ignorar el món, però això hauria dut el país a un atzucac, va reflexionar Hollande. Ben al contrari, les institucions andorranes “heu entès que calia apostar per la modernització de l’economia i de la societat”, però alhora va recordar que “cap reforma és la darrera”. Andorra ha encetat una “ambiciosa agenda” de reformes; ha pres una decisió que no ha estat “ni fàcil ni còmoda”, però amb la qual s’ha guanyat el reconeixement de les institucions internacionals i ha posat el país en la senda del progrés, perquè “el progrés ve de l’obertura”. En aquesta senda, afirmà Hollande, “França serà un aliat que donarà suport als vostres esforços. França no serà la vostra protectora, perquè no ho necessiteu, sinó la vostra amiga”.

A les seves paraules, el Copríncep també es va referir a la força de la identitat andorrana, que no es veu minvada en absolut, va assegurar, pel fet d’endegar les transformacions necessàries per modernitzar el país, ja que rau en la història i en la vitalitat de les seves institucions. En aquest sentit, va elogiar la “dimensió simbòlica” que suposa la inauguració de la nova seu del Parlament per part dels Coprínceps. “Els andorrans sempre han volgut ser amos del seu destí”, reconegué Hollande, i per això va ser tan important que en el moment de dotar-se d’un marc democràtic constitucional, “quan podíeu haver decidit emancipar-vos, la societat andorrana decidís reconèixer i donar continuïtat a la institució dels Coprínceps”, i assolir, des d’aquesta continuïtat, una normalitat democràtica que va qualificar com “exemplar”.

La solidesa i vigència de la institució també va ser l’eix principal de l’al·locució que l’endemà, 13 de juny, va fer el Cap del Govern, Antoni Martí, durant l’acte públic a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Entre la intervenció a Casa de la Vall, essencialment institucional, i l’acte de l’endemà, obert a tothom que va voler apropar-se per escoltar-lo, el President francès va tenir ocasió de visitar els Comuns de les set Parròquies i copsar, encara que breument, el batec del poble andorrà a través dels seus representants més propers. A la plaça del Poble, en canvi, la presència de la gent (entre 400 i 500 persones, aproximadament) va moure Hollande a expressar l’agraïment per la càlida acollida de la societat andorrana. Havia estat rebut per Martí també amb paraules de sincer agraïment i de reafirmació de la figura dels Coprínceps: “El Coprincipat és sinònim d’equilibri, de l’equilibri secular que els andorrans ens hem esforçat sempre a mantenir. Alguns podrien veure aquesta institució com una estructura arcaica, com el vestigi d’un passat remot. Però no és així. El Coprincipat és viu i actual perquè respon a una realitat palpable: la de la independència d’Andorra amb els seus veïns més propers i, sobretot, la de la voluntat dels andorrans de preservar i potenciar l’equilibri a ambdós costats dels Pirineus”.

Martí va argumentar les seves paraules apel·lant a la història, i especialment a l’etapa en què la figura del Copríncep francès va quedar temporalment abolida, en els anys posteriors a la revolució francesa, fins que Napoleó I la va restituir, com a mirall per al moment present del Principat. Llavors, com ara, “els andorrans van comprendre que calia adaptar-se als grans canvis que vivia el món i França, i amb ella la comunitat internacional, va comprendre que en el nou ordre europeu calia trobar un encaix per a Andorra i les seves especificitats”.
Andorra ha encetat el camí cap a un nou model econòmic “que ha d’acabar trobant el seu lloc a Europa”, per a la qual cosa “necessitarem també el vostre consell i la vostra ajuda”, va dir Martí al Copríncep, “perquè és en moments així, de profunda transformació, que el Coprincipat demostra ser més vigent i necessari que mai”.

François Hollande es va mostrar predisposat a atendre les paraules del Cap del Govern i les sol·licituds de les institucions andorranes, va expressar el compromís d’exercir la seva responsabilitat com a Copríncep, però també va avançar que “el Copríncep no s’immiscirà en les decisions del poble andorrà perquè vosaltres sou sobirans”. Va reiterar el suport a les reformes endegades per Andorra i va fer esment a la recent commemoració del setantè aniversari del desembarcament aliat a Normandia, “on també estava representada Andorra perquè jo hi era”, per recordar que el sacrifici d’aquells homes per un ideal de llibertat ens ha de fer pensar en la necessitat de mantenir “l’exigència” per la pau (“sempre hi ha vells dimonis que poden ressorgir”) i de construir plegats una nova Europa, “on vosaltres teniu el vostre lloc”.

Compartir