En ocasió del 44è. Fòrum Econòmic Mundial (WEF) que se celebra anualment a Davos (Suïssa), el Papa Francesc va convidar a abordar l’economia “amb un enfocament inclusiu que tingui en compte la dignitat de tota persona humana i el bé comú”, i a tenir un “renovat, profund i ampli sentit de la responsabilitat per part de tots”. Així es dirigia el 22 de gener a 40 caps d’estat i de govern que hi participaven, al costat de 2.500 economistes i empresaris procedents de tot el món, a través d’una carta llegida pel Cardenal President de Justícia i Pau, com un signe de la seva atenció pastoral i amb una aportació constructiva. Perquè encara que l’economia moderna ha aconseguit grans avenços en educació i sanitat, el Papa li retreu que “sovint ha comportat una àmplia exclusió social”.
Després de l’alarmant Informe fet públic per Oxfam, que denuncia que les 85 persones més riques del món tenen els mateixos diners que els 3.500 milions de persones més pobres, les paraules del Papa Francesc van ser una mà estesa als poderosos del planeta que, val a dir-ho, sembla que no saben ni com abordar el dramàtic tema de la desigualtat social i la “indignació” creixent arreu. De fet, el Papa Francesc, personatge catòlic influent en la humanitat (“home de l’any”, segons Time), té una sensibilitat pastoral, que revela la proximitat als pobres, i que parla amb profund coneixement de les economies pobres, i per això pot demanar una reflexió profunda sobre les causes de la crisi econòmica que sacseja el món, per donar-hi una contribució útil.
Al centre del seu missatge un clam profètic, “unes paraules fortes” com diu ell mateix: “És intolerable que encara milers de persones morin cada dia de fam, malgrat les grans quantitats d’aliments disponibles i, sovint, simplement desaprofitats. De la mateixa manera, no poden deixar d’impressionar-nos els innombrables refugiats que buscant condicions de vida amb un mínim de dignitat, no només no aconsegueixen trobar hospitalitat, sinó que sovint moren tràgicament mentre es desplacen d’un lloc a un altre“. Ho assegura el Papa en congruència amb la campanya contra la fam que impulsa Caritas Internationalis, i que ell va recolzar personalment. I és que “la major part dels homes i dones del nostre temps segueixen experimentant la inseguretat quotidiana, i no rarament amb conseqüències tràgiques”.
Perquè creixi la igualtat, cal alguna cosa més que el creixement econòmic, encara que el pressuposi. “Es requereix, en primer lloc, una visió transcendent de la persona” (Benet XVI), perquè “sense la perspectiva d’una vida eterna, el progrés humà en aquest món es queda sense alè”. A més, calen decisions, mecanismes i processos encaminats a una millor distribució de la riquesa, la creació de fonts d’ocupació i la promoció integral del pobre, que va més enllà d’una simple mentalitat d’assistència. L’obertura al transcendent pot donar forma a una nova mentalitat política i econòmica, capaç de reconduir tota l’activitat econòmica i financera dins d’un enfocament ètic que sigui veritablement humà. I en aquesta línia, assegura que la comunitat econòmica internacional pot comptar amb moltes persones de gran honestedat i integritat personal, que es guien per nobles ideals de justícia, generositat i atenció per l’autèntic desenvolupament de la família humana. I aconsella: “que us esforceu perquè la humanitat se serveixi de la riquesa i no sigui governada per ella!”.