Continuem la coneixença dels màrtirs originaris del nostre Bisbat, beatificats el passat dia 13 a Tarragona.
El P. ANTONI CARMANIU i MERCADER, C.M. sacerdot paül o de la Missió. Havia nascut a Rialp (Pallars Sobirà) el 17 d’abril de 1860 i fou martiritzat a Llavorsí el 17 d’agost de 1936. Entrà al Seminari d’Urgell el 1872 i al cap de set anys s’incorporà al Noviciat dels Missioners Paüls. Va professar el 1881 i fou ordenat de prevere el 1885. Destinat primer a Mallorca i després a Barcelona. Fou superior de les cases de Figueres, Bellpuig i Rialp, on hi estigué divuit anys, i es va dedicar a la predicació d’exercicis als sacerdots i ordenands, i a la confessió. Tenia un gran amor a les Missions populars. El P. Antoni es trobava a Barcelona en esclatar la revolució de 1936 i va poder fugir cap a Lleida, i, després d’haver estat algun temps amb els seus, va intentar passar a França. En ser per Estaon, fou detingut, vexat i se l’endugueren en direcció cap a Sort. A Llavorsí el van afusellar, essent endutes les seves restes pel riu Noguera-Pallaresa. Va voler morir mirant la cara dels assassins i dient-los: “Us perdono. Visca Crist Rei! Ja podeu tirar!”.
El P. ROBERT (JOAN) GRAU i BULLICH, O.S.B. fou monjo de Montserrat, nascut a Coll de Nargó el 14 d’abril de 1895 i martiritzat a Barcelona el 5 de gener de 1937. Ingressà al monestir de Montserrat quan tenia 15 anys, vestí l’hàbit i professà solemnement el 21 d’octubre de 1917. Fou ordenat sacerdot el 1920 i poc desprès anà a Palestina. L’any 1922 fou designat Prefecte de col·legials, i Prior de l’Abat Marcet des de l’any 1928, havent de portar ell mateix el monestir en absència de l’Abat que era a Amèrica i Terra Santa. Entre altres treballs intel·lectuals, traduí al català l’obra de Marmion “Jesucrist, ideal del monjo”. Presidí també l’organització de les festes jubilars de l’any 1931.
El P. JOAN ROCA i BOSCH, O.S.B. fou monjo de Montserrat, nascut a Guissona l’11 de juliol de 1884 i martiritzat a Barcelona, Pedralbes, el 19 d’agost de 1936. Ingressà a Montserrat amb 13 anys i un cop ordenat sacerdot fou destinat al Santuari d’El Miracle. Del 1913 al 1916 fou prefecte d’escolans, i després durant un any fou Majordom. El 1917 el Foment de Pietat Catalana edità la traducció que havia fet de “La Perla de les Virtuts, una exhortació al jove catòlic”, del jesuïta Adolf de Doss. Durant 10 anys fou superior de la casa dependent de Montserrat a Nàpols. Després demanà passar a la congregació benedictina brasilera, però el 1930 retornà a Montserrat, i amb humilitat acceptà d’ocupar durant un any el darrer lloc dels sacerdots.
El P. RAIMON (ANTONI) LLADÓS i SALUD, O.S.B. monjo de Montserrat, nasqué a Lluçars (Vilanova de Meià), el 15 de desembre de 1881 i fou martiritzat a Barbastre el 28 d’agost de 1936. Cursà estudis als claretians i al Seminari, i va ingressar als tretze anys a Montserrat. Professà l’any 1898 i va ser sacerdot el 1906. Va exercir de mestre de novicis i l’any 1931, a petició del prior d’El Pueyo, va anar al monestir aragonès a dirigir l’escola d’aspirants. Vetllà per ells amb una cura especial quan, monjos i col·legials, foren portats a la presó, on estaven també els claretians i el bisbe de Barbastre, i compartiren la consciència martirial. El dia 28 d’agost de 1936 els monjos foren portats al camí de Berbegal, on foren executats. Ell portava a la butxaca una creu. Mesos abans, a la pregunta de les benedictines de Lumbier: “¿Tindria vostè valor per morir màrtir?”, va respondré: “No ho sé, però si arribava el moment i Déu em concedia aquesta gràcia, quina sort per a mi morir per Crist!”.