“Avui és la festa del “sí” de Déu a la Mare de Déu portant-la amb cos i ànima al cel. És la festa de Maria, del seu sí incondicional. Els éssers humans també podem dir sí com ella, però a vegades diem sí amb por, amb recança, amb falta de compromís. O callem, O diem no… Però hem d’estimar la vida compromesa, perquè els compromisos ens retornen la joia de viure”. Així s’expressava a l’homilia de la festa, l’Arquebisbe d’Urgell que va presidir el dia 15 d’agost la solemnitat de la Mare de Déu Assumpta i la festa major de Castellbò, a l’església restaurada de Santa Maria de Castellbò (municipi de Montferrer i Castellbò). S’inauguraven també d’aquesta manera les obres de restauració de la col.legiata, que es van iniciar fa sis anys. Estava acompanyat per Mn. Agustí Brescó, Rector de Santa Maria de Castellbó els darrers 8 anys i que amb aquesta missa s’acomiadava dels fidels, ja que al setembre en prendrà possessió Mn. Jordi Miquel, nou pastor de la comunitat parroquial.
A la celebració hi ha assistit l’Alcalde pedani de Castellbò i Diputat per l’Alt Urgell a la Diputació de Lleida, Il.lm. Sr. Antoni Navines, i una nodrida representació del poble de Castellb i dels pobles veïns. Després de la celebració, a la qual han assistit els joves que ballaven el ball pla de Castellbò, recuperat en aquesta festa major. Al final de la missa, s’ha fet el tradicional ball davant de l’església i després a la plaça major amb altres balls.
Mons. Joan-Enric Vives ha posat en relleu a la seva homília, la imitació de la Verge Maria amb el seu sí a Déu i a la seva voluntat. I que els cristians som genmt del “sí”, de la positivitat, de l’esperança i la joia. Remarcà l’alegria de mantenir les tradicions del poble “d’estimar-les, i d’anar-les fent vives amb sentit de país: els joves que recupereu el ball pla, també dieu un sí molt generós, un sí a la cultura catalana, als balls tradicionals perquè no es perdin. I som molts d’aquí i de fora que ens sentim orgullosos d’aquestes tradicions, a les quals donar vida amb la nostra fe”. “Us convido a ser gent del sí, de l’optimisme, del sí a l’esperança. Quan Déu ens demana a alguna cosa, un esforç o un sacvrifici, posem-nos a la feina, amb generositat, sense tants càlculs. Ja ens en sortirem, perquè comptem amb la seva gràcia. El poble de Castellbó ha estat testimoni d’aquest dir que sí, de refer-se després de moltes maltempsades. Aquesta església canonical està aquí des de fa 700 anys. Es simbòlica. Igual que el castell, que és del segle X, són emblemàtics per a la història del nostre país i per a la història d’Andorra. És un símbol del nostre sí col·lectiu”. Ha afegit que “El sí és una acceptació del que arribi i la Mare de Déu ens mostra el camí del sí. Avui ens anima a ser millors, a acceptar els altres, a dir sempre sí a Déu i als germans.”
Mons. Vives ha fet una referència a les obres de restauració, que han estat complexes: “era difícil perquè aquest temple és molt gran, però s’ha fet una obra molt bonica, per la qual avui fem plegats una acció de gràcies perquè el tenim de nou amb bellesa i servei al culte diví. Donar bellesa i esplendor a l’església és molt important i ho vull agrair a les autoritats que ens han ajudat a fer-ho possible”. L’Arquebisbe ha proposat als fidels i a les autoritats presents a l’acte que “avui, en el segle XXI i en plena crisi econòmica, ens preguntem quin tipus de pactes (com els Pareatges del segle XIII) hem d’assolir perquè hi hagi mes ganes de viure en positiu, superant les dificultats, perquè la nostra resposta sigui un si a la fe i a fer camí endavant”.
