Fa un mes, el desbordament dels rius pirinencs va causar molt de mal a la Vall d’Aran i també al Pallars, però igualment en altres llocs del Pirineu ben estimats, com el Santuari de la M. de Déu de Lourdes. També la calamarsa i la pedra van fer malbé 46.000 Ha. de plantacions de fruita dolsa i cereals a les comarques del sud del bisbat i altres llocs de Lleida. Són moments en què la natura es desferma i malmet tants esforços. Hem de donar gràcies de no haver patit danys personals i només materials. Són temporals que ens posen a prova la fe i l’esperança, i que han estat camí de caritat i de solidaritat entre els veïns, els pobles i la gent de tot el país. La fe ens ha de sostenir.
El Bisbat d’Urgell va mostrar la seva comunió amb els damnificats d’aquelles hores amb ajudes de tota mena, fins obrint l’església d’Arties a tots els qui necessitaven passar la nit fora de casa. Mantes i queviures, mans amigues i força coratjosa per treure fang i reparar danys. També vam voler fer un comunicat públic de solidaritat el dia 19 de juny, i després amb els sacerdots i grups de voluntaris, vam estar a prop del dolor de molts germans que havien perdut els seus béns.
La Nota del Bisbat deia: “Tots els qui formem la Diòcesi d’Urgell i jo mateix, com a bisbe vostre, estem units a tots els ciutadans i els pobles de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà en aquests moments de prova per a tots els pirinencs, a causa de les riuades tan fortes que han causat moltes destrosses materials, i sobretot, l’angoixa pel perill en cases i béns.
“Volem fer arribar un missatge de comunió i d’agraïment al Magnf. Sr. Síndic d’Aran, al Conselh Generau, i als Alcaldes i Regidors de tots els pobles d’aquests territoris, per tots els esforços que estan duent a terme juntament amb les forces de seguretat, els bombers, els agents forestals i altres grups de voluntaris que s’han posat ràpidament i generosament al servei dels ciutadans.
“Tinguem tots serenor i fem tot el que calgui per ajudar solidàriament els més damnificats per aquestes inundacions. I preguem units la Mare de Déu de Mijaran perquè ens guardi en aquestes hores de trasbals. Ella en el seu Santuari de Mijaran inundat, també ha participat de les destrosses, i s’ha unit als seus fills de la Vall en la sofrença i l’angoixa. Ara ens ajudarà a anar endavant amb esperança i solidaritat dels uns envers els altres. Resto molt unit a tots vosaltres. Amb la meva benedicció i comunió en el Crist.”
Aquells dies vaig poder visitar personalment tots els més afectats de la Vall d’Aran, de Salardú a Les, i també Esterri d’Àneu, St. Joan d’Isil, Espot i Ribera de Cardós, amb Llavorsí i Sort. També Ivars d’Urgell i les plantacions del sud del Bisbat. Destaco el tràngol d’entrar al Santuari de la M. de Déu de Mijaran desolat, amb el cor encongit i l’emoció ben viva, i resar una avemaria ben devota en nom de tots els aranesos i urgellencs. Perquè Maria ens ajudi a anar endavant amb esperança. Veient la gran col•laboració en refer-se junts de les inundacions i de la pedregada, palpant la solidaritat tan gran, ens omplim de fe i de confiança. “Salveu-nos Senyor“, cridem. I ell ens diu “Homes de poca fe!”.
