Acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona: Promoure espais eclesials de comunió i compromís

El dia 13 de maig, al Col·legi d’Advocats de Barcelona es va presentar el que uneix i compromet 5 cristians intel·lectuals coneguts del país, amb els seus anhels d’unitat eclesial i de pluralitat, sobre la qüestió de “La pertinença i la corresponsabilitat”. A l’acte s’hi va fer present un nombrós públic i hi van assistir l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo i Mons. Carles Soler, bisbe emèrit de Girona.

Amb el propòsit de promoure espais eclesials de comunió i compromís, cinc catòlics laics, Josep M. Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall i degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna; Josep M. Cullell, economista i degà del Col·legi d’Auditors del Vaticà; Jordi López Camps, exdirector general d’Afers Religiosos; Josep Miró i Ardèvol, president d’e-cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics, i Francesc Torralba, catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull i consultor del Consell Pontifici de la Cultura, van convocar un acte sobre “Església: pertinença i co-responsabilitat”.

L’acte, que es va celebrar a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va ser presentat per Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, diari en què els convocants han anat exposant, en articles signats conjuntament, el seu pensament sobre el paper i l’acció que els laics cristians han de dur a terme en l’Església i en la nostra societat.

Els convocants, de procedències i àmbits diversos, van subratllar que és més el que els uneix que no pas el que els separa i que volen donar un testimoni conjunt i públic de la seva fe cristiana. I van manifestar que l’Església avui hauria de tenir cinc línies prioritàries d’actuació: la fidelitat al Concili Vaticà II (1962-1965), l’esdeveniment que va transformar amb profunditat l’Església; l’accentuació de la seva universalitat, procurant deseuropeïtzar-se i obrint-se millor a altres cultures; la seva necessària desmundanització, per aconseguir una millor credibilitat; la recerca d’un millor equilibri entre la unitat i la diversitat, la centralitat i la col·legialitat; i l’esforç continuat de mediació cultural i d’acció social a favor dels marginats, promovent la lluita per la justícia i la cultura de l’amor, del reconeixement de l’altre.

Compartir