“Déu és Amor i la seva Paraula és una paraula de vida. En la celebració de la Pasqua celebrem el pas de la mort a la vida”, explicà Mons. Vives en la salutació a les gairebé dues-centes cinquanta persones que s’hi van aplegar el matí de dissabte, 11 de maig, a la sala d’actes municipal de Ponts per participar en la Pasqua del Malalt. Hi van arribar d’arreu del Bisbat; molts relacionats amb la sanitat o la cura de la gent gran per la seva professió o per les tasques de voluntariat que desenvolupen habitualment a les Parròquies de la Diòcesi; i també gent d’altres moviments eclesials, com l’Hospitalitat de la M. de Déu de Lourdes, que volgueren compartir la jornada i reflexionar al voltant del lema amb què havia estat convocada: “Vés, i tu fes igual” (Lc 10, 37), la frase que Jesús diu al mestre de la llei al final de la paràbola del Bon samarità.
Hi van participar també molts veïns de Ponts, encapçalats per l’Alcalde, Il•lm. Sr. Francisco García, i la Regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sra. Margarida Sorribes, i hi van assistir el Vicari general, diversos Arxiprestos i una àmplia representació dels Germans Franciscans de Creu Blanca de la Llar Santa Anna del Castell del Remei.
La trobada començà amb la salutació de l’Alcalde, que va compartir la reflexió que “els avis i els malalts són persones lluitadores i plenes d’esperança que es mereixen la seguretat que no els deixarem de banda” i va encoratjar les persones que es dediquen a l’assistència a malalts i gent gran per la “tasca tan ferma” que fan, desitjant que entre tots siguem capaços de “fomentar en els joves l’amor envers els ancians, perquè envellir forma part de la nostra vida”. Tot seguit prengué la paraula la Gna. Montserrat Font, SFU, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, que agraí l’acollida de la vila i de les seves autoritats, i la participació dels presents en aquesta diada en què “celebrem que ens uneix a tots la flama de Jesús ressuscitat”, i resumí les activitats previstes per a la jornada.
Intervingué a continuació l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Vives, que va explicar com la promesa de Déu d’una vida nova (“Jo faig que tot sigui nou”, Ap 21, 5) “no és una promesa només per al més enllà, sinó també per al més ençà”, que se realitza dia a dia cada cop que ajudem a un malalt, cada cop que fem costat als més febles, cada cop que obrem d’acord amb les ensenyances de Jesús. “Els malalts, és cert, són persones necessitades, però, i nosaltres? i tothom?”, és demanà l’Arquebisbe Joan-Enric, per concloure que cal construir una societat fraterna, una societat que posa al centre els malalts i els febles, perquè una societat així és enriquidora de valors i de vida i ens fa millors a tots.
Mn. Manuel Pal, Consiliari de Vida Creixent, desenvolupà la ponència del matí, centrada en la paràbola del bon samarità. Començà, però, parlant de la seva llarga experiència prop dels malalts, de la importància que té per a les famílies que un dels seus membres pateixi malaltia, però també de “les reaccions d’amor molt positives que els malalts susciten en aquells que els envolten: s’estableix una relació d’afecte i de servei tan bonica que no té preu”.
Continuà Mn. Pal fent veure als presents que “una de les característiques essencials del creient és viure la misericòrdia”. Déu mateix, afegí, “s’autodefineix com el Déu misericordiós (“compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”, Ex 34, 4-8 com li diu Déu a Moisès al Sinaí), malgrat s’ha volgut difondre de vegades una imatge de severitat que no li correspon: tots els profetes parlen d’un Déu que acompanya el seu poble, que té cura de les seves necessitats i els guareix de tots els mals”; de la mateixa manera com Jesús de Natzaret proclama el Regne de Déu ajudant els febles i els malalts.
Recordà Mn. Pal les Benaurances i explicà que Jesús no les va dir com una mera declaració, sinó que les posava en pràctica contínuament, atenent tothom que en tenia necessitat, fins i tot persones que en la societat d’aquell temps eren marginades o menystingudes, perquè per a Ell la persona humana passava per davant de qualsevol altra consideració. Tanmateix, no es pot considerar “el missatge ètic de Jesús com una novetat. Ja en l’Antic Testament, principalment en els dos manaments que resumeixen les taules de la Llei. La novetat en Jesús, però, rau en la manera com viu aquest missatge, i en el manament nou que ens deixà: “estimeu-vos com jo us he estimat”; fins a donar la vida per salvar la humanitat”
Es demanà Mn. Pal “quin és el manament fonamental?” La resposta la cercà fent referència a la paràbola (“admirabílissima”) del bon samarità (Mt 10, 25-38), que “expressa l’essencial d’una actitud humana autèntica, i també d’una actitud cristiana autèntica. El samarità que s’atansà a l’home ferit i abandonat al camí, que “el veié i se’n compadí”, i el va socórrer, no li va demanar qui era ni on pertanyia. Deixem-nos també nosaltres de qualificatius, de races, nacionalitats, del que pensa o del que creu l’altre; la persona humana passa al davant de tot això!, exhortà Mn. Pal als presents, tot recordant la frase final de Jesús a la paràbola: “Vés, i tu fes igual”.
Reforçà aquesta idea tot referint-se a un passatge de l’Evangeli de Mateu, “El judici final” (Mt 25,31-46), quan el Senyor diu als escollits: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu”, i reflexionà que “l’últim dia s’enduran una sorpresa aquells que no hauran posat en pràctica allò que diu Jesús: “tu fes igual”.
I conclogué la seva intervenció explicant que “un pobre és un sagrament: és un signe de la presència de Déu, que et demana ajuda”. Així ho entenien les primeres comunitats de cristians, “que cridaven l’atenció de la gent dels llocs on vivien perquè ho compartien tot i s’ajudaven entre ells”. I així ha estat fins avui dia: l’obra assistencial de l’Església és admirable, com ho és la tasca del voluntariat que col•labora amb les entitats eclesials i que ha dedicat la vida a atendre aquells que ho necessiten. “Tots nosaltres hauríem de ser el bon samarità, i tant de bo Déu ens hi ajudi!”
Després d’escoltar les paraules de Mn. Pal, els participants en la jornada es van desplaçar fins a l’església parroquial per assistir a l’Eucaristia que presidí l’Arquebisbe Joan-Enric, concelebrada per un bon nombre de preveres diocesans. A l’homilia, tot recordant l’Any de la Fe que estem celebrant, Mons. Vives reflexionà sobre les diferents formes de transmissió de la fe, ja sigui de pares a fills, o per l’exemple dels nostres actes, i també per l’exercici de la caritat que les entitats eclesials fan arreu del món i que es manifesta de diferents maneres, com ara en l’atenció als malalts. Ningú no està lliure de patir malaltia, però “quina diferència! quan la malaltia s’assumeix amb el sentit que dóna la força de la fe. La força de la fe, de l’Esperit Sant, és una aportació de positivitat, és la capacitat de transformar el mal en bé. Aquest és el misteri que celebren en la Pasqua del Malalt: que Jesús va posar a la creu una llavor de vida. Unim-nos a Crist, que és l’expressió de la vida!” exhortà als fidels l’Arquebisbe.
“La identitat de les persones és narrativa”, hi afegí tot citant una reflexió del Dr. Torralba. És a través dels fets del dia a dia que es va configurant qui és cadascú. De manera semblant, és a través dels Fets dels Apòstols que ens podem atansar a la identitat de Crist. Des d’un bon principi, recordà Mons. Vives, un dels elements essencials de les comunitats cristianes consistia a tenir cura dels pobres, vídues i orfes; i allà on no hi podien arribar els apòstols, hi enviaren els diaques. “Des de llavors que fem el mateix, sense distinció de cap mena: l’important és ser de Crist!”
Els cristians estem cridats a ajudar, però sovint ens desanimem perquè les dificultats són moltes. És aleshores quan cal recordar i creure més que mai en el poder de l’oració. Perquè allò que fem vers els altres sigui segons la voluntat de Déu, cal l’oració, la força de la qual és capaç de transformar el món, digué l’Arquebisbe. I conclogué demanant “la gràcia d’una fe que doni fruits d’amor vers els malalts”.
Després de la celebració eucarística i del dinar de germanor posterior, la jornada es completà amb una visita comentada a la Col•legiata de Sant Pere de Ponts, del segle XII, on foren acollits pels Amics de la Col•legiata, premiats amb la Creu de St. Jordi.
