Les paraules de Mn. Ignasi a l’homilia van ser una interpel·lació per a nosaltres i una lloança a la vida santa de la nostra fundadora.
Tot evocant els sentiments i vivències del Nadal, va fer memòria de l’11 de gener de 1885 quan Anna Maria Janer moria a Talarn com una santa, a terra per més assemblar-se a Jesucrist, servit i estimat sempre en els més febles.
Va dir Mn. Ignasi: “Josep i Maria no van trobar lloc a l’hostal. I nosaltres, ¿tenim un lloc i un espai per a Déu en la nostra vida, i en el nostre cor?. Cal alliberar-nos de nosaltres mateixos per deixar lloc a Déu i als altres que ens necessiten.
En el cor de la Beata Anna Maria Janer SÍ que hi cabia tothom: malalts, ancians, els altres…Tot un exemple!.
Un altre exemple van ser els Mags; que es posen en camí, confien, no calculen, no dormen, busquen, vetllen, arrisquen… arriben a Betlem que és la Casa del Pa i de l’Eucaristia, i troben Jesús. Després se’n tornen per un altre camí. La Beata Anna Maria també va arriscar la seva vida, donant-la.
En aquest Any de la Fe, en ella hi podem trobar un model, un exemple, una intercessora.
Encomanem-nos-hi en aquest Any de la Fe. La fe quan es viu, s’encomana, és com una malaltia encomanadissa quan es té. Deixem-nos encomanar de la santedat d’Anna Maria Janer.
Després de l’Eucaristia, tots plegats, religioses i sacerdots vàrem compartir un sopar de festa, a la Residència, preparat amb detall i amistat.



