“La ciutat de Barcelona acollirà els dies 17 i 18 de maig un esdeveniment cultural promogut pel Pontifici Consell de la Cultura i l’Arquebisbat de Barcelona que proposa un diàleg actiu entre la fe i la cultura. L’Atri dels gentils de Barcelona 2012 se celebrarà en tres espais emblemàtics -el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Paranimf de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) – i en un espai de gran relleu com és la Basílica de la Sagrada Família. El tema escollit és Art, bellesa, transcendència.
La fe cristiana no es comunica en abstracte, com un directori asèpticament aplicable a qualsevol situació, sinó que l’Evangeli malda per arrelar-se en la pluralitat de cultures que formen el món. Per això, en cada cultura, el cristianisme -i, particularment, el catolicisme- procura auscultar els batecs de la societat i parlar-hi un llenguatge comprensible que faci de pont entre l’Evangeli de Jesús i els homes i dones que la conformen. En darrer terme, la fe cristiana s’encarna en cada cultura perquè la forma de presència divina en la història passa per Jesucrist. Però hi ha un altre element a considerar: l’universalisme. El lloc més propi del cristianisme és la ciutat secular. L’experiència religiosa té una dimensió global.
El Papa Benet XVI afirma que hi ha persones en el món del pensament i de la cultura que “haurien de poder entrar en relació amb el Déu veritable, encara que fos com a desconegut”, colze a colze amb aquells que diuen conèixer-lo, però que saben que el seu misteri és inabastable i inexhaurible. És a dir, a propòsit d’Aquell que constitueix una pregunta i un repte, els qui creuen i els qui no creuen poden trobar-se mitjançant un diàleg que manifesti els elements espirituals que hi ha dins de cada persona i que palesi la preocupació compartida per la humanitat sencera. Els dos harmònics que fan possible aquest Atri dels gentils que va proposar Benet XVI l’any 2009 són doncs, l’espiritualitat i l’humanisme. Aquests dos vectors es poden col•locar en diverses plataformes d’intercanvi i de diàleg. Així, l’Atri que es va celebrar a Palerm (Itàlia), els passats dies 29 i 30 de març, va tenir com a tema Cultura de la legalitat i societat multireligiosa.
D’altra banda, l’Atri dels gentils de Barcelona 2012 s’inscriu a la perfecció dins el Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona, tal com va ser presentat en el seu dia pel Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona. La nova evangelització que ha impulsat la Missió Metròpolis en aquests darrers mesos té ara una continuació natural en l’Atri dels gentils. El diàleg entre la fe i la cultura és una forma d’expressar el missatge de Jesús dins la ciutat. Crear espais de diàleg és una manera de mostrar que la causa de la humanitat demana l’esforç conjunt de tots els qui se senten cridats a sostenir-la.
Dijous 17 de maig
Divendres 18 de maig
A les 15.30h, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) hi haurà el tercer acte de l’Atri. La presidència recaurà sobre el Cardenal Gianfranco Ravasi i Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans. Les ponències aniran a càrrec de Fèlix Riera, director de Catalunya Ràdio, sobre Pràctiques culturals i destinació social en l’art, i Juan Manuel Bonet, exdirector dels museus IVAM i Reina Sofía, sobre el tema L’espiritual en l’art. A continuació es visionarà una peça audiovisual, “Moments musicals”, del director de cinema Albert Serra. Tot seguit, hi haurà una taula rodona amb el títol: El procés de creació artística com a acte de transcendència, amb la participació de Perico Pastor, pintor; d’un músic, Joan Guinjoan; de la professora, acadèmica i novel•lista Carme Riera; i del director de teatre Lluís Pascual. La moderació de la taula anirà a càrrec de Jaume Vallcorba, editor i escriptor.
El quart acte de l’Atri tindrà lloc a la Basílica de la Sagrada Família, a les 19.30h, i serà presidit pels cardenals Gianfranco Ravasi i Lluís Martínez Sistach. El títol serà: El diàleg de les veus: poesia i música a la Sagrada Família. L’acte s’obrirà amb una lectura de fragments bíblics, que seran glossats pel Cardenal Gianfranco Ravasi. El diàleg entre els teòlegs anirà a càrrec dels professors Santiago del Cura (Burgos-Salamanca) i Armand Puig i Tàrrech (FTC). El diàleg entre els poetes el duran a terme David Jou, professor de física de la matèria a la UAB i poeta, i Gemma Gorga, professora de filologia de la UB i poetessa. La música com a diàleg és el nom de l’espai musical, coordinat per Cori Casanova (URL), Mar Pujol i Ramon Vilar, que comptarà amb la participació de 615 cantaires pertanyents a 24 formacions musicals, situats en les quatre cantories de la basílica. Sota la batuta de diversos directors, interpretaran vuit peces corals, en diàleg l’una amb l’altra, la darrera de les quals, Avui és el dia que ha fet el Senyor, és obra del compositorBernat Vivancos, director de l’Escolania de Montserrat. Anteriorment, la gran soprano Montserrat Caballé, acompanyada per l’organista Juan de la Rubia, haurà ofert algunes peces musicals. Tancarà l’acte la intervenció del Cardenal Lluís Martínez Sistach i el cant de l’«Hallelujah» de l’Oratori El Messies (G. F. Händel), amb la participació de l’orgue i d’una formació de metalls.”