Els dies 28 i 29 d’abril se celebrà la XXV Trobada de Campaners de Catalunya a Os de Balaguer, i amb aquesta avinentesa el Germà Ramon Benseny, marista, va publicar un poema que va ser llegit durant la festa del primer repic de les campanes del Monestir de les Avellanes.
L’original es troba també al butlletí “Lo Canastró” nº 1, de l’Associació d’Amics del Monestir de Les Avellanes.
Les campanes del Convent, feia temps que no sonaven.
Era un dol tanta mudesa, que fins feia plorar el vent.
Aquell so tan enyorat, ara ens revifa el cor,
ens fa somiar nous tocs,
ens fa sentir l’escalfor d´un temps que torna a reviure,
al so d’un din don, din don…
El repic i el repicó faran ressò per les valls.
Les vinyes, les oliveres, la merla i les orenetes,
i fins i tot la guineu, senyora de nits i coves,
paren l’orella sorpreses pel nou din don, din don…
Al matí, migdia i nit, la nova veu del Senyor, arreu portarà el Garbí,
de ponent el rei dels vents.
Amb el repic esperat ens puja el cor més amunt,
cap al cel tant desitjat…
i a la terra queda l’home, sentint com el cor s’enlaira,
peus a terra, a treballar, la campana marca temps i gràcia…
al so d’un din don, din don…
El silenci dels estels vetllarà nostra campana.
Serà un silenci d’amor, serà un silenci de pau,
cimera de serenor, com que també està cansada…
i als raigs del primer sol, quan l’aurora s’anuncia,
esclatarà amb tota força un repic d’Avemaria, din don, din don…
Lo Sant Cap, els Ermengols i Na Dolça;
els molts abats i priors, sobresortint Caresmar,
encapçalen una llista que el toc voldria escoltar.
Però avui el privilegi n’és dels Germans Maristes
que fan un repic de joia, que repeteixen la història
que temps enrere s’ha escrit,
d’una primera campana, que allà, a La Valla de França,
de la mà d’en Marcel.lí
els feia saltar del llit… din don, din don.
