Interpretació del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Santa Maria d’Urgell

lauracastellet

El Cant de la Sibil•la, un drama litúrgic en cant gregorià, de gran difusió a l’Edat Mitjana i declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010, serà de nou interpretat la Nit de Nadal a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, just abans de la Missa del Gall, que serà presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives.

La soprano Laura de Castellet interpretarà el paper de la Sibil·la, la profetessa que canta la fi del món, d’acord amb la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell, inclosa a l’Ordinari de la Catedral d’Urgell de l’any 1536, reeditat el 1548. La soprano estarà acompanyada per un grup coral i per l’organista Lluís Obiols.

El Cant de la Sibil·la es va tornar a interpretar a Urgell l’any passat per primer cop des de la seva desaparició durant el segle XVI. La recuperació d’aquesta tradició segueix la línia del que ja s’havia fet els darrers anys en d’altres poblacions del territori català.

EL CANT DE LA SIBIL·LA A L’ORDINARI DE 1536

Profecia cantada, el Cant de la Sibil·la formava part d’un drama litúrgic medieval que era representat durant la llarga vetlla de Nadal. Diversos personatges, entre els quals la Sibil·la Eritrea, anunciaven un cataclisme terrenal i la vinguda de Crist en el Judici Final. Aïllat de la resta, el Cant de la Sibil·la ja apareix a Ripoll l’any 975, i durant tota l’Edat Mitjana va gaudir d’una creixent popularitat arreu del sud d’Europa, amb versions en llatí, català, occità i castellà, i amb arranjaments corals i instrumentals d’acord amb el temps.

La versió de La Seu d’Urgell es troba en un Ordinari imprès l’any 1536, i indica que la interpretava un nen, a la Catedral, la Nit de Nadal. A finals del segle XVI el Concili de Trento va prohibir aquest tipus de celebracions populars. No sabem en quin moment deuria deixar de cantar-se a La Seu, però deuria ser pocs anys més tard. El Cant va anar desapareixent dels rituals nadalencs catalans excepte a Mallorca i a l’Alguer, on s’ha seguit cantant fins a l’actualitat.
Des de fa anys s’ha anat recuperant aquest Cant en diverses esglésies i Catedrals catalanes i se n’han enregistrat diverses versions. La de La Seu es va incorporar al Retaule de Sant Ermengol i l’han cantat diversos cors en concert, però no fou fins l’any passat que es va restablir en el seu context original: la Nit de Nadal, abans de començar la missa del Gall, a la Catedral.
La publicació de l’Ordinari de 1536 per Mn. Xavier Parés l’any 2002, la declaració del Cant de la Sibil·la com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 2010 i la predisposició de tots els participants, van ajudar que la Sibil·la tornés a interpel·lar els fidels amb la seva profecia, segles després que s’hagués deixat de cantar.

TEXT COMPLET

“Iudicii signum in nona lectione matutinarum Natalis Domini, sequenti modo in Sede Urgellensi a puero cantatur.”

Al jorn del judici
parrà qui aurà fet servici

Un rey vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal;
del cel vindrà tot certament
per fer del setgle jutjament.

Al jorn del judici, etc.

Ans que•l judici no serà,
un gran senyal se mostrarà;
lo sol perdrà la resplandor,
la terra tremirà de por.

Al jorn del judici, etc.

Aprés se badarà molt fort,
amostrant-se de greu conort;
mostrar-se an ab crits y trons
les infernals confusions.

Al jorn del judici, etc.

Del cel gran foc devallarà,
com a soffre molt podirà;
la terra cremarà ab furor,
la gent aurà molt gran terror.

Al jorn del judici, etc.

Aprés serà un fort senyal,
d’un terratrèmol general;
les pedres per mig se rompran
y les muntanyes se fendran.

Al jorn del judici, etc.

Lavors ningú tindrà talent
de or, riqueses ni argent;
esperant tots quina serà
la sentència que•s darà.

Al jorn del judici, etc.

Be morir seran tots son talent,
esclafir-los an totes les dens;
no y aurà home que no plor,
tot lo món serà en tristor.

Al jorn del judici, etc.

Los puyts y plans seran yguals;
allí seran los bons y mals,
reys, duchs, comptes y barons,
que de lus fets retran rahons.

Al jorn del judici, etc.

Aprés vindrà terriblement
lo fill de Déu omnipotent
qui morts y vius judicarà:
qui bé aurà fet allí•s parrà.

Al jorn del judici, etc.

Los infants qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
y diran tot plorosament:
ajuda’ns Déu omnipotent.

Al jorn del judici, etc.

Mare de Déu pregau per nos,
pus sou mare dels peccadós,
que bona sentència hajam
y paradís possehiam.

Al jorn del judici, etc.

Vosaltres tots qui escoltau,
devotament a Déu pregau
de cor ab gran devoció
que us porte a salvació.

Al jorn del judici, etc

Compartir