La Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir el matí del dia 14 de desembre la presentació oficial de Catalonia Sacra, un projecte impulsat conjuntament per les deu Diòcesis amb seu a Catalunya per difondre el vast patrimoni històric, cultural i espiritual de l’Església a Catalunya, amb l’objectiu de donar-lo a conèixer al conjunt dels ciutadans i alhora fer més comprensible per a tothom la funció catequètica que l’art sacre ha mantingut des del principi del cristianisme per a apropar al poble el missatge de Jesucrist.
Així ho destacava l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra a la presentació del projecte, i incidia alhora en l’especial idoneïtat del Bisbat d’Urgell per als propòsits que persegueix Catalonia Sacra, atès que es tracta d’una de les poques Diòcesis, si no l’única, que no ha patit cap discontinuïtat en la seva història, a la qual cosa uneix la important circumstància que el territori d’Urgell ha estat un dels bressols de Catalunya, i, per tant, la seva evolució històrica corre paral·lela a l’expansió dels comtats catalans i la seva consolidació com a nació.
A la presentació, l’Arquebisbe Joan-Enric Vives ha estat acompanyat a la taula presidencial pel Vicari general d’Urgell i Delegat diocesà de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri; l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; Àngels Solé, Directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya; la Subdelegada diocesana de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués; i Daniel Font, gestor de Catalonia Sacra. Han assistit a l’acte el Ministre de Cultura d’Andorra, l’Ambaixador d’Espanya, diversos alcaldes de municipis de la Diòcesi, Consells Comarcals, així com una àmplia representació d’autoritats, d’institucions locals i comarcals de l’Alt Urgell i contrades veïnes, a més d’un bon nombre de personalitats vinculades a les activitats culturals del territori.
Després de la presentació de Mons. Vives, Mn. Mauri ha parlat breument del vessant que històricament ha tingut l’Església com a promotora i conservadora de les diferents arts i del patrimoni material i immaterial, seguint i adaptant-se als cànons estètics de cada moment, i ha compartit la reflexió que la bellesa de l’art sacre, a més del gaudi espiritual de qui el contempla, ha estat sempre una via per a “ajudar a obrir els ulls de l’ànima” de l’espectador i moure’l a deixar-se interpel·lar pel missatge cristià. “La bellesa és l’aurèola d’esplendor que envolta l’estrella de la Veritat”, ha dit Mn. Mauri, tot citant el teòleg Hans Urs von Balthasar; i ha recordat també el “Missatge als artistes” pronunciat pel Papa Pau VI el 8 de desembre de 1965, per afirmar amb ell que “el món té necessitat de la bellesa per no caure en la desesperació”.
Mn. Mauri ha dedicat la darrera part de la seva intervenció a destacar la riquesa patrimonial del Bisbat d’Urgell, tant des d’un punt de vista històric i artístic com pel que fa al fons documental de l’Arxiu Capitular i a l’estret i secular vincle entre l’Església d’Urgell i les persones que han habitat al llarg del temps el territori diocesà que palesen els centenars d’esglésies i ermites, moltes de les quals d’època romànica, que es mantenen obertes al culte arreu del Bisbat. Moltes d’aquestes esglésies, així com bona dels seus béns mobles, han pogut ser restaurats sobretot en els darrers 30 anys gràcies en bona part a l’esforç del Bisbat per conservar el patrimoni diocesà i a la col·laboració que han prestat per al mateix propòsit les institucions locals i provincials del territori, així com els diferents departaments competents de la Generalitat de Catalunya. Ara, amb Catalonia Sacra, disposem d’una eina molt valuosa per a conèixer, estimar i valorar el nostre patrimoni, ha conclòs Mn. Mauri.
A la col·laboració entre l’Església i les institucions públiques també s’ha referit l’Alcalde de La Seu, qui ha afirmat que “són molts els camins que tenim per a col·laborar, i ara, a més, tenim eines i voluntat per a fer-ho”. Albert Batalla s’ha congratulat de “l’ajuda” que Catalonia Sacra suposa per a “la tasca de promoció turística de la nostra ciutat i del nostre territori”, i ha agraït la feina de restauració i conservació del patrimoni de l’Església, que és “una de les grans riqueses del nostre país”.
Per la seva banda, Daniel Font ha sintetitzat la idea que alena el projecte, i que ell ha dividit en quatre eixos principals d’actuació: obrir les portes per a donar a conèixer més i millor el patrimoni de l’Església a Catalunya; ajudar a entendre quina és la seva naturalesa; generar una activitat econòmica que ajudi al manteniment del fons patrimonial; i facilitar una eina perquè cada Bisbat pugui aplicar els tres punts precedents de la manera més adient per a les seves pròpies peculiaritats. Font ha comentat també la manera com s’articula l’oferta de turisme cultural que porta associat el projecte, i ha explicat com a través de la web www.cataloniasacra.cat es pot accedir a tota la informació (que s’anirà completant i enriquint en els propers mesos) necessària a l’hora d’escollir qualsevol de les propostes dels Bisbats, ja sigui per a visitar un temple en concret com per a planificar una ruta específica dins una diòcesi o seguint un itinerari interdiocesà.
La web també permet accedir a la col·lecció de la revista Taüll, publicada pel Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya; a més d’incloure una agenda d’activitats relacionades amb el patrimoni de l’Església. Tot plegat al servei d’un projecte que cerca la complicitat de tothom, “perquè és important per a tots: per als cristians, és clar, però també per a tothom qui vulgui ajudar a construir una societat més sàvia, més sensible, i més oberta a la dimensió del transcendent”.
La presentació de Catalonia Sacra ha estat alhora el marc per a la primera activitat de difusió cultural del Bisbat d’Urgell dins d’aquest projecte, com ha estat la restauració de tres importants peces del fons del Museu Diocesà d’Urgell, que tornen a estar novament exposades al públic. A la primera d’aquestes peces, la casulla de Sant Ermengol, s’ha referit la Subdelegada diocesana de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, qui ha explicat alguns detalls del procés de restauració, que ha estat alhora ocasió per a un estudi més aprofundit de la peça, que ha aportat dades importants sobre la seva confecció i l’ús litúrgic que va tenir en el seu temps. L’estudi també ha revelat indicis que la casulla es va fer servir com a mortalla per a un difunt, tot i que no hi ha dades que permetin concloure que es tractava del cos de Sant Ermengol.
Àngels Solé, de la seva banda, ha explicat breument els treballs de restauració realitzats en les altres dues peces ara retornades al Museu Diocesà: la butlla del Papa Silvestre II i el sarcòfag reliquiari del Bisbe Sant Ermengol. La butlla, de 2,70 m., és un document escrit en papir l’any 1001, redactat i signat pel Papa Silvestre II a petició del Bisbe Sal·la, i s’adreça a l’Església urgel·litana per concedir-li el privilegi d’immunitat i confirmar-li totes les seves possessions. És una de les 10 butlles papals escrites en papir existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món, que té a més un alt valor històric i simbòlic pel moment en què es va signar, ha explicat Solé.
Pel que fa al sarcòfag reliquiari del Bisbe Sant Ermengol, es tracta d’una peça construïda en fusta policromada i daurada entre el 1616 i el 1617, obra del pintor Gaspar Altisent, que antigament se solia portar en processó en la festivitat de Sant Ermengol, el 3 de novembre. La restauració ha consistit bàsicament en una neteja del vernís, ja molt oxidat, i dels materials que havien anat enfosquint la policromia de la peça, amb mínimes reintegracions del material desprès, de manera que el conjunt, i sobretot els quadres hagiogràfics que decoren les parets laterals han recuperat la vivesa original.
Després de la presentació, els assistents han pogut visitar les sales del Museu on són exposades totes tres peces.