Un grupet de catequistes del Bisbat d’Urgell acompanyats pel nostre delegat diocesà de catequesi, Mn. Antoni Elvira, ha participat de les VI Jornades de Formació de Catequistes sota el títol “El Concili Vaticà II, una brúixola per a la catequesi“, que han tingut lloc a Santa Susanna (El Maresme) els dies 16, 17 i 18 de novembre.
El Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya (SIC) ha organitzat aquests dies de formació amb la finalitat de poder conèixer i aprofundir els documents més importants del Concili Vaticà II en aquest any que se celebra el cinquantè aniversari de l’obertura d’aquest esdeveniment eclesial.
Els diversos ponents, amb un llenguatge entenedor i catequètic, han anat introduint els participants en el que va suposar i continua significant aquest Concili, tant per a la història com per a la vida de l’Església. Amb aquesta finalitat ens hi han ajudat les ponències que s’han impartit durant aquestes Jornades: El context del Concili Vaticà II (Mn. David Abadias, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya); Església, què dius de tu mateixa? (Mn. F. Xavier Morell, delegat de Catequesi i Catecumenat de Tarragona); Un Déu que es revela i entra en diàleg amb la humanitat (Mn. Josep Lluís Arín, vicari general de Tortosa); Una vida i una fe que es fa celebració (Mn. Joan Planellas, professor de l’ISCRG); Una fe que esdevé missió i es comunica ( Gmà. Ricard Mateo, delegat de catequesi d’Eivissa); L’Església en el món: un diàleg amistós (Mn. Antoni Vadell, delegat de catequesi i litúrgia de Mallorca).
A les jornades hi ha hagut també espai per a compartir la fe i les vivències creant un ambient de germanor entre els participants. El bisbe Xavier Salinas, President del SIC, i recentment nomenat Bisbe de Mallorca, es va fer present el dissabte al matí per saludar els participants de les jornades. El diumenge al matí Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona, presidí la celebració de l’Eucaristia.
També hi va haver temps per a la vessant lúdica, el dissabte a la nit. Un grup d’havaneres ens féu gaudir de les seves bones interpretacions i, posteriorment, poguérem fer també el tast del típic “cremat”.