Maristes de Les Avellanes: dos esdeveniments a l´inici de l´Any de la Fe

dsc_0058

El dijous, 11 d’octubre, s’inaugurava a Roma l’any de la fe. Les comunitats Maristes del Monestir de les Avellanes ens volem implicar en aquest camí de fe; d’aquesta manera hem programat alguns actes religiosos que tenen la FE com a referent.
El primer, el 19 d´octubre, ha estat la benedicció un petit monument consistent en tres pedres tallades que formaven part d’algun dels edificis històrics de l’antic monestir premonstratès on vivim. Les pedres s’han col•locat en forma de columna i les remata una creu de forja que té una alçada similar al de les tres pedres: Serà la CREU de L´ANY DE LA FE.

El treball de forja és obra d’Antonio Guerra, un dels millors mestres de forja que ha tingut Catalunya i Espanya. La seva família ha fet donació al Monestir d’alguna de les peces del taller del seu pare perquè puguin vestir i decorar alguns dels racons de la casa i de la finca. Una placa, col•locada al peu de la creu, ens recorda que s’ha alçat amb motiu de l’any de la fe, 2012-2013 i que Antonio Guerra n’ha estat el forjador.

El segon fou una Eucaristia Martirial. El 28 d’octubre de 2007 foren proclamats Beats un bon nombre de Germans Maristes màrtirs de la persecució religiosa dels anys 1934-36. En celebrar-ne el cinquè aniversari volem fer memòria dels nostres màrtirs, que per la fe rebuda en el baptisme es mantingueren fidels i valents fins a les últimes conseqüències. Ho hem fet en el marc de l’Any de la Fe. El nostre homenatge es concretà en la figura de cinc germans que varen néixer en pobles veïns al Monestir de Les Avellanes: Hermògenes Badia -de Bellcaire-, Leònides Messegué, -de Castelló de Farfanya-, Víctor Conrad Ambrós, -de Tragó de Noguera-, Victorí Josep Blanch,- de Torregrossa, i Vulfrà Mill, -de Castellserà-. Ells agermanen per la FE i el martiri els bisbats de Lleida i Urgell.
L´Eucaristia va estar presidida per Mn. Jaume Vila, i concelebrada per Mn Ermengol Donisa i Mn. Joan Mora i va comptar amb la presència de familiars i feligresos de les parròquies dels pobles d’origen dels beats. Les Corals Bellcant i Flor de Lli van aportar solemnitat a la celebració. La benedicció solemne es va fer amb la creu de professió del Beat Germà Bernat Fàbrega, màrtir a Barruelo, Palència, durant la revolució d’Astúries de 1934.
Fou una celebració carregada de símbols: llavors de flors i plantes; encens, llànties i roses vermelles als sepulcres; corones martirials de llorer i clavells vermells, el reliquiari de Sant Marcel•lí de Champagnat, la maqueta a escala del Monestir…
La veneració dels sepulcres va tenir lloc en acabar L’Eucaristia, i va seguir el següent protocol: Processó als sepulcres, lectura de Jn 12,24-26, invocació als Màrtirs, encesa de la flama de la fidelitat i benedicció dels “Rams de la reconciliació”.
En acabar la celebració es va lliurar a cada fidel una de les branques d’olivera beneïdes en aquest homenatge als Beats màrtirs, símbol de reconciliació i de perdó. La festa va continuar amb el repic de campanes a càrrec del mestre campaner Ignasi Cortés, d’Os de Balaguer, i la projecció del vídeo “100 anys d’història” a la Sala Ermengol X.
dscf1927dscf1985dscf2004
Compartir