I jo que em pensava que era molt modern! M’havien deixat bocabadat les confessions de Mn. Francesc Portella, al cel sigui, quan em parlava de la seva catequesi. Ell hi barrejava la narració, la memorització dels textos de cara a una representació, el cant que reforça la idea evangèlica i la dansa. Aquí es fonamentava la iniciativa que, per segon any consecutiu, ens movia als organitzadors a programar “La Passió” a La Massana.
I aquesta, efectivament, culminava amb la representació que feien 18 nois i noies,de 8 a 14 anys, el passat 17 de maig de 2009 al magnífic teatre, que ens cedia el Comú de La Massana. Uníem a la representació teatral -una memorització de textos evangèlics fonamentals en el creixement de la fe- el cant, basat en el fragment que estàvem executant. En cada escena hi afegíem música clàssica que reflexava l’estat d’ànim que envoltava el fet relatat, a l’hora que els infants es movien en sintonia amb el que escoltaven.
Acabava l’obra amb la resurrecció, que, com a corol·lari, feia esclatar als petits actors en un cant que dansàvem conjuntament i festívola.
El treball no havia estat pas fàcil, portàvem assajant, cada dissabte, des del mes de gener, més ben dit des del dia en què van acabar de representar “Els Pastorets”. Però ens sentíem satisfets, els nois i noies ens demostraven que la catequesi havia estat un èxit.
Tres exemples: 1. Quan la Verònica ensenya la cara de Jesús gravada en la seva tovallola, per remarcar la grandesa de Jesús en el moment de la infàmia es sentia el “Rex tremendae majestatis” del “Requiem” de Johann Wolfgang A. Mozart, que remarcaven els infants al senyalar, al compàs de la música, el rostre de Jesús com a Rei Salvador.
2. Zaqueu: cantem un cant que diu: “Zaqueu, et penses que tot és teu”. “Els negocis van molt bé”. I mentre es va cantant els nens representen, amb els textos evangèlics, el que diu el cant, fins que, quan es converteix, acaben dient: “Zaqueu, ara ja ets un home de Déu”.
3. Quan Jesús mor a la Creu, ajudats amb l’espectacular quart moviment de la Sexta Simfonia de Beethoven, és fa una teofania, que acaba amb la confessió del Centurió: “Veritablement, aquest home era el Fill de Déu”. Acaba l’escena amb una processó d’enterrament, en què els nois i noies al compàs del segon moviment del “Requiem” de Johannes Brahms, acompanyen a Jesús fins a la tomba.
