La Conferència Episcopal Tarraconense va tancar el dimecres 15 de juliol la seva reunió de treball núm. 191 que es va dur a terme al llarg de tres dies en la residència de les Carmelites de Sant Josep a Prats i Sansor.
Les sessions de treball es van desenvolupar de les quatre a les set de la tarda i es van tractar entre d’altres qüestions diferents aspectes del món de la Pastoral de Joventut. A més dels preparatius de l’Aplec de l’Esperit, que tindrà lloc l’any vinent a Terrassa, cada bisbe va presentat un informe sobre la situació de la Pastoral de Joventut a les diòcesis respectives, passant revista a temes com moviments, escoltisme, vocacions, i d’altres.
Dilluns, els onze bisbes de la CET van celebrar les Vespres i l’Eucaristia al Santuari de Santa Maria de Tallò, seguides de manera molt participada pels fidels, que van omplir l’església. Van assistir a les celebracions litúrgiques el Sr. Joan Pous, president del Consell Comarcal de la Cerdanya; el Sr. Josep Maria Capdevila, alcalde de Prats i Sansor; el Sr. Joan Marginet, alcalde de Riu; i la Sra. Joana Terrones, regidora de l’Ajuntament de Bellver. L’eucaristia va estar presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat i president de la CET, qui va concelebrar amb la resta de bisbes, amb els rectors in solidum de Bellver i altres preveres presents.
En la seva homilia, Mons. Pujol va establir una paralel·lisme entre la Pasqua jueva, amb Moisès que condueix el seu poble des de l’esclavatges fins a la Terra Promesa, i la Pasqua de Jesucrist que ens condueix des de la mort a la Vida eterna.
Després de la celebració eucarística, Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell, va agrair a les autoritats i als fidels presents la seva participació i la seva acollida. Tot seguit, el Sr. Pous, historiador, va fer una explicació sobre diversos aspectes històricoartístics del Santuari, que va ser llargament aplaudida. El Santuari de Santa Maria de Talló és una magnífica construcció romànicogòtica, antiga canònica agustiniana bastida entre els segles XI i XII, on es venera la imatge de la Mare de Déu del Tallò, notable exemplar romànic del segle XIII.
A continuació, els presents es van traslladar al contigu cementiri del Tallò, on van visitar el Memorial dedicat a les víctimes de totes les guerres que han afectat el municipi de Bellver des de la Guerra dels segadors fins la guerra civil del 1936-1939. El Sr. Arquebisbe de Tarragona va dirigir el rés d’un responsori en sufragi de les víctimes de les nombroses conteses bèl·liques que ha afectat la població.
Dimarts, dia 14, els onze bisbes de la CET es traslladaren a l’església parroquial de Sant Guillem de Llívia, on van celebrar les vespres molt participades, presidides per Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i secretari de la CET.
Després de l’acte litúrgic, el rector de Llívia va fer una xerrada sobre aquest històric enclavament de l’Estat espanyol dins territori de l’Estat francès. Llívia va restar espanyola perquè al Tractat dels Pirineus es parlava de que tots els pobles i ciutats del Rosselló i de la Cerdanya passaven a engrandir els reialmes de Lluís XIV, però la població gaudia del títol de Vila i per això no va ser inclosa al llistat dels nuclis habitats que passaven a sobirania francesa.
Després, els Bisbes, acompanyats per l’alcalde de Llívia, Sr. Josep Pous, van visitar la Casa de la Vila, on tots van signar al Llibre d’Honor de la població. El batlle va declarar que aquell era un esdeveniment històric, atès que mai al llarg dels segles tots els prelats de les diòcesis amb seu a Catalunya, havien visitat Llívia corporativament. El Sr. Pous va agrair la visita i va mostrar als Bisbes el famós “Llibre Ferrat”, una joia del segle XV que recull les antigues ordinacions de la famosa vila.
El dimecres dia 15 els bisbes van visitar el Santuari de Santa Maria de Bastanist al peu del Cadí, on hi ha una casa de colònies i molta activitat de joves i infants vinculats amb grups d’esplai i escoltes del Bisbat d’Urgell, sobretot, durant l’estiu.
