Mons. Vives demana el retorn a les fonts dels valors ètics i l’assumpció solidària de responsabilitats com a camí per a superar la crisi econòmica.
En l’homilia de la celebració de la festa de la Mare de Déu de Meritxell, el Bisbe d’Urgell i Copríncep també s’ha referit al setantè aniversari de l’esclat de la Segona Guerra Mundial per a reclamar un renovat comprimís per la pau.
Centenars de fidels arribats de les set parròquies d’Andorra i de diverses localitats de la diòcesi d’Urgell s’han aplegat aquest matí al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell per participar de la celebració eucarística que ha presidit el Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, i que ha estat concelebrada per l’Arxiprest de les Valls, Mn. Sàrries, i els preveres del Principat. A la cerimònia hi han assistit també els màxims representants de les institucions andorranes, encapçalats pel Síndic General, M. I. Sr. Josep Dallerès, i el cap del Govern, M. I. Sr. Jaume Bartumeu.
A l’homilia, Mons. Vives ha evocat l’exemple de la Verge Maria com a “prototipus i model” de fe i de caritat per a tot cristià (Const. Dog. De Ecclesia, c. VIII), i com l’actitud i les virtuts de la Mare de Déu són el teló de fons de la recent encíclica del Sant Pare Benet XVI, “La caritat en la veritat” (“Caritas in veritate”), per a assenyalar les darreres causes de la crisi actual. La situació que patim avui dia, ha explicat el Bisbe d’Urgell, “és més que una crisi econòmica i financera. És una crisi ètica i de valors. En lloc de considerar l’economia al servei de la persona humana i com un bé social i públic, se l’ha utilitzada com a mer instrument de lucre personal dels més forts i dels més capaços d’exercir l’especulació, en el marc d’una globalització que ens ha fet “més propers però no ens ha fet més germans”. El gran repte actual és una “conversió” cap a resituar la persona humana, amb els drets inherents a la seva dignitat, en el punt focal de l’economia, la qual ha d’ésser un instrument de desenvolupament humà, social i polític.
Una conversió que implica una assumpció solidària de responsabilitats cap al bé comú per part de tots els agents socials. Una actitud diferent generaria pobresa, injustícia i conflictes de tot ordre.”
El Copríncep ha afegit que la celebració de la Diada Nacional d’Andorra “ha d’ésser també motiu de reflexió i de retorn a les fonts dels valors ètics que han de sustentar les persones i les institucions i inspirar les relacions socials en tots els seus àmbits.
Demanem avui a la nostra Patrona, la Verge de Meritxell, que atorgui aquest esperit de servei als valors fonamentals per a la vida de les persones i dels pobles, al conjunt de la nostra societat i també a tots aquells a qui el nostre poble ha confiat l’exercici de responsabilitats públiques en els diversos àmbits institucionals.”
El Bisbe Joan-Enric ha volgut també recordar la gran tragèdia per a la humanitat que va ser la II Guerra Mundial, de l’inici de la qual s’han complert setanta anys el passat dia 1 de setembre, per demanar un renovat compromís per la pau. Mons. Vives ha participat el darrer cap de setmana a l’Encontre per la Pau que organitza cada any la Comunitat de Sant Egidi i que enguany, coincidint amb l’efemèride de la invasió de Polònia per les tropes del III Reich, s’ha celebrat a Cracòvia. Durant l’Encontre, els participants han tingut ocasió de visitar el camp d’Auschwitz-Birkenau, que va ser el més gran centre d’extermini de la història del nazisme (es calcula que hi van ser assassinades almenys un milió tres-centes mil persones, la major part jueus). Ha estat una experiència colpidora. Una experiència que fa plenament vigents les paraules de Joan Pau II quan demanava que no s’oblidés mai aquella tragèdia, per pregar i perdonar, però també per reflexionar sobre el procés que va portar el conflicte, traient lliçons del passat “perquè mai no es pugui repetir el conjunt de causes capaç de desencadenar un conflicte com aquell… Ja sabem per experiència que la divisió arbitrària de les nacions, la deportació forçosa de les poblacions, el rearmament sense límits, l’ús incontrolat d’armes sofisticades, la violació dels drets fonamentals de les persones i dels pobles, la inobservança de les regles de conducta internacional i la imposició d’ideologies totalitàries no poden portar més que a la destrucció de la humanitat” (nº 2).
El Papa Wojtyla, ha recordat Mons. Vives, “lamentava sobretot el menyspreu de la persona humana, reclamant la ‘victòria del dret’. Es dol de les ruïnes materials i la misèria, les exigències inhumanes dels ocupants, la deportació forçada, les calamitats dels presoners de guerra i la creació de governs imposats pels invasors. Però de totes aquestes barbàries en destaca les persecucions contra els jueus, que foren objecte de la ‘solució final’, imaginada per una ideologia aberrant, que també atacà altres col•lectius menyspreats pel racisme. Denuncia el totalitarisme envers la religió que comparteixen tant el paganisme nazi com el dogma marxista comunista, que són “ideologies totalitàries, amb tendència a transformar-se en religions substitutives”. Es vol esborrar Déu de l’horitzó de l’home, s’adoctrina els infants en aquesta ideologia, i llavors l’home es converteix en un número o en un objecte despersonalitzat. Aquell abisme moral de menyspreu de Déu i de la persona, ha portat a un relativisme seductor de les consciències que comporta un culte del poder i del domini.”
Setanta anys després de l’inici d’aquella catàstrofe humana i moral, és bo recollir les advertències de Joan Pau II en favor del desarmament, nuclear i convencional, que porti a una cooperació en àmbits culturals i econòmics; per educar les noves generacions en un estil de vida i una cultura “inspirades en la solidaritat i l’estimació del pròxim”, i en la reconciliació i el perdó; per a moralitzar la vida pública, que no pot prescindir dels criteris ètics. I és bo també recollir la seva crida a Europa, “perquè s’adoni que el respecte a Déu i el respecte de l’home són inseparables, i constitueixen un principi absolut de referència per tal que els estats i els blocs superin els seus antagonismes.
Europa està cridada a exportar, no la guerra, sinó la pau. Perquè l’ humanisme i l’alliberament que dimanen de la seva herència cristiana, fecundin encara els pobles europeus. I afegeix “la veritable civilització no està en la força, sinó que és fruit de la victòria sobre nosaltres mateixos, sobre les potències de la injustícia, de l’egoisme i de l’odi, que poden arribar a desfigurar l’home.”
El Bisbe Joan-Enric ha clos l’homilia amb la reflexió que “cal que els catòlics fem un examen de consciència per veure com anunciem l’Evangeli avui. El perill avui és el mateix que ahir, l’abandó de Déu que deixa l’home en poder del mateix home. Déu crida l’Església a contribuir perquè arribi un món més fratern i just. “Feliços els qui treballen per la pau!” (Mt 5,9).”
Vegeu un extracte de l’homilia
