El Concili ha configurat els catòlics d’ara, els grans i els joves. Uns van haver de fer un fort canvi en molts esquemes de la seva cultura catòlica, amb nous models d’interpretació i de comportament, ja que en continuïtat amb la tradició eclesial, va significar una reforma esperada i necessària, un alè nou de vida i d’acció de l‘Esperit Sant en tots els estaments eclesials. El Concili va portar una gran reforma eclesial, preparada certament desenes d’anys abans amb els grans moviments litúrgic, ecumènic, bíblic i patrístic, i amb la doctrina moral i social dels Papes portades a terme pels laics enmig de la societat, especialment els moviments espirituals i d’acció catòlica compromesa enmig del món. És tot el que va acabar anomenant-se “l’aggiornamento” (l’actualització) de l’Església, que va crear il•lusió i empenta missionera, per més que com tot Concili té una llarga durada la seva aplicació, i no està exempt de vaivens o fins de posicions errònies, al moment de voler-lo aplicar.
I va configurar els joves de llavors i els d’ara, que ja hem viscut tots en una Església postconciliar. Per més que hagin passat 50 anys de la seva celebració, el Concili, tot concili, és un esdeveniment “viu” que ens ajuda a viure avui la fe i la conforma de moltes maneres, ja quasi sense adonar-nos-en.
En aquest Any de la Fe ens cal renovar l’amor al do que va significar el Concili, coneixent-lo millor i actualitzant la renovació que va impulsar, aquell apassionament positiu i esperançat per l’acció de l’Esperit Sant, que continua inspirant els camins de l’Església, dels seus pastors i els seus fidels, i que ens guia pels camins de la santedat i de l’amor envers tothom, com ho féu amb el Concili Vaticà II. Hem de voler ser de nou una Església en diàleg, i “fer-nos diàleg” per a tots, com deia Pau VIè. La seva Encíclica “Ecclesiam suam” és la que ajuda a interpretar bé el Concili Vaticà II i tot el pontificat d’aquell gran i venerable Papa. A Catalunya fou el Concili Provincial Tarraconense (1995) el que ens va ajudar amb les seves resolucions a comprovar com en aquells darrers 30 anys s’havia dut a terme la “recepció” del Vaticà II.
La lletra del Vaticà II són els seus documents magisterials: 4 Constitucions, dues de dogmàtiques sobre l’Església i la Divina Revelació, i les altres dues també normatives i renovadores, Litúrgia i Església en el món; 3 Declaracions, la més famosa i discutida sobre la Llibertat religiosa; i 9 Decrets conciliars, els més destacats sobre els bisbes, els preveres, la formació sacerdotal, l’apostolat dels laics, les missions i l’ecumenisme. I la música per a interpretar-la bé són les encícliques de Joan XXIII i de Pau VI, les seves al•locucions, i moltes intervencions de Pares conciliars que dins i fora de l’aula ajuden a “sentir” amb l’Església, tal com ella es defineix i es presenta davant el món.
