Mons. Vives : “És injust oblidar o menysprear tot el bé educatiu realitzat arreu del món per tants milers de bons religiosos Maristes que han donat la seva vida pels infants, sempre sota el guiatge de la Verge Maria”
……..
Dissabte dia 30 d’abril va tenir lloc al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes la XVIIIª Trobada diocesana de Vida Consagrada de la Diòcesi d’Urgell. Presidits per l’Arquebisbe Joan-Enric i pel Delegat de la Vida Consagrada de la Diòcesi d’Urgell, Mn. Jaume Vila, un gran grup de consagrats i consagrades de la Diòcesi es van reunir en aquesta celebració pasqual, joiosa i festiva, al Monestir de Sta. Maria de Bellpuig.
Després de la salutació inicial del Sr. Arquebisbe i del germà superior de la Comunitat marista de Les Avellanes, Gmà. Isidor, tingué lloc la pregària de Laudes que fou acompanyada per l’organista Gmà. Simeó Camprubí que feu sonar el magnífic orgue recentment arribat a l’església del Monestir d’estètica neobarroca i fabricat a l’Alsàcia, ofrena de les pensions militars dels Germans que havien servit durant la 1ª Guerra mundial.
A continuació tingué lloc una visita guiada al Monestir a càrrec del Director, Sr. Robert Porta. Enguany s’escauen els 850 anys de la fundació del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Comtes d’Urgell. Porta presentà el Monestir com “un monestir de portes obertes al servei de les persones, la cultura i el territori”. L’1 de febrer de 1166 un grup de monjos premonstratesos fundaren la primera comunitat del monestir sota l’ajut dels Comtes i del Bisbe d’Urgell. Aquell dia es posaren les bases d’una llarga història que encara perdura, només interrompuda per l’època posterior a la desamortització de Mendizábal. El 1910 els germans maristes van comprar la casa per ubicar-hi el seu seminari. És l’espai on s’han format més germans maristes de tot el món. I tot i que des de 1964 va deixar la funció de formació, segueix essent un pol de referència en l’àmbit de la fe a la comarca de la Noguera, i Casa de tots els Maristes de Catalunya. La Casa d’Espiritualitat acull, entre d’altres activitats, la Pasqua Jove per Setmana Santa des de fa més de 40 anys.
L’acte central de la jornada fou la celebració de l’Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada per Mn. Jaume Vila, el P. Antoni Facerias, S.F. i Mn. David Codina i molt participada per tots els consagrats i consagrades de les diverses famílies religioses presents a la Diòcesi.
A la seva homilia l’Arquebisbe donà gràcies pels carismes que l’Esperit del Crist Ressuscitat reparteix en la seva Església, els animà a viure amb intensitat el carisma de la seva fundació ja que la suma de les consagracions i dels diversos carismes és una riquesa de l’Església que veu com a través dels consagrats i consagrades, el Senyor Jesús, continua parlant i acompanyant els homes i dones del nostre món. Encoratjà els religiosos a viure contents en la seva vocació consagrada ja que la part que han escollit és la millor i exhortà els consagrats a transmetre la fe a les generacions futures pel testimoniatge de l’alegria en la pròpia vocació. Glossant l’Evangeli proclamat en aquell dissabte de Pasqua recordà als consagrats com Jesús ja anuncia a l’Evangeli que “així com m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; així com no han admès el meu ensenyament, tampoc no admetran el vostre”. Tot consagrat experimentarà en algun moment de la seva vida la incomprensió i la creu pel seguiment de Jesús però, lluny de desanimar-se, ha de viure amb radicalitat la seva consagració particular. I no cansar-se de sembrar i de testimoniar la radicalitat de l’Evangeli i l’amor misericordiós del Pare celestial.
Mons. Vives volgué tenir unes paraules de reconeixement i suport pels Germans Maristes de les Escoles per la seva llarga i dilatada història de 200 anys al servei de l’educació dels infants i joves, i que gràcies a ells, són molts els qui han rebut una educació i formació òptimes. L’Arquebisbe Joan-Enric manifestà el reconeixement d’Urgell i dels consagrats de la Diòcesi per tota la gran obra educativa dels Germans Maristes, en aquests moments difícils de prova i purificació per a l’Institut religiós. A prop de les relíquies dels Maristes màrtirs de la persecució durant la guerra de 1936, no es pot oblidar o menysprear tot el bé educatiu realitzat arreu del món per tants milers de bons religiosos Maristes que han donat la seva vida pels infants, sempre sota el guiatge de la Verge Maria.
Un dinar de germanor al Monestir clogué la jornada festiva.
