El pare Eugeni Yao, missioner combonià, ha visitat la Delegació de Mans Unides d’Urgell per presentar la nova Campanya d’enguany que és la número 58 amb el lema “El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa”.
Seguint el compromís de fer-se presents als diferents llocs del nostre Bisbat, aquest any Mans Unides ha escollit arribar fins a les comarques dels dos Pallars. Dilluns dia 6 de febrer al matí, el P. Yao va visitar el col·legi Valira de La Seu d’Urgell (alumnes d’ESO), juntament amb una representació de Mans Unides d’Urgell, i a la tarda va ser entrevistat pel programa d’informació diocesana, Església d’Urgell, de Ràdio Estel- Principat, que serà emesa aquest cap de setmana, i també pels serveis informatius de Ràdio Seu, l’emissora de ràdio local. Al vespre va compartir la seva experiència amb un bon grup d’adults al Casal Parroquial de La Seu d’Urgell.
Dimarts dia 7 al matí es va fer present a l’escola de les Claretianes de Tremp on els alumnes de primària i secundària varen sentir el testimoni del pare Eugeni, i a la tarda va visitar Isona i al vespre la Fundació Fiella.
Dimecres dia 8 a Sort va donar el seu testimoni als grups de catequesi de Confirmació i a un bon grup d’adults.
Mans Unides ha fet un balanç molt bó de l’impacte de la presència del P. Yao en les escoles, xerrades i en el seu contacte amb els mitjans de comunicació. Teresa Cabanas, Presidenta de l’entitat a la diòcesi va agrair molt el treball realitzat als llocs visitats i la bona acollida que va rebre la presentació dels projectes de la present Campanya. Aquest proper cap de setmana es farà la col.lecta de Mans Unides a les parròquies, el moment àlgid de la campanya d’enguany, que porta el lema «El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa». La col.lecta és a benefici dels projectes de lluita contra la fam i la pobresa que recolza Mans Unides a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Gairebé 800 milions de persones no sabem si menjaran avui. I si això no fos prou dramàtic, 25.000 persones moren de fam cada dia.
La campanya se centra en tres qüestions essencials i urgents per acabar amb la pobresa i la fam al món com són el malbaratament d’aliments, la lluita contra l’especulació alimentària i el compromís amb una agricultura respectuosa amb el medi ambient que asseguri el consum local.
Entrevista al pare Eugeni Yao a Ràdio Principat
El P. Eugenio Yao, després de fer un recorregut pel nostre Bisbat per a col·laborar en la tasca de difondre la Campanya de Mans Unides contra la Fam en el món a la nostra diòcesi, va parlar amb els mitjans diocesans per explicar la seva tasca. Ha treballat com a missioner al Perú i al seu propi país, Togo. Actualment està de missioner a Barcelona. Pertany a la congregació dels PP. Combonians.
P: En què consisteix la seva acció missionera a Barcelona?
R: A Barcelona portem a terme una animació missionera. El nostre treball és ajudar a l’Església local a obrir-se a la situació de la missió, de l’evangelització.
P: ¿En què fonamenta la seva congregació aquesta necessitat de missió allà?
R: Hi ha dues situacions: la primera és que nosaltres ens dirigim cap als pobles del sud, als pobles pobres, i els pobles pobres estan venint aquí; hi ha molta immigració. A Barcelona, per exemple, tenim molta gent d’Amèrica llatina i d’Àfrica que hi són. L’altra situació és que la pràctica de la religiositat està baixant molt. Espanya ja no és un país catòlic practicant; és un país on la fe necessita ser animada.
P: És ben acollida aquesta predicació per la gent que ve del sud i per la de la ciutat on predica? Què li explica a la gent?
R: Jo acabo d’arribar. Parlem per les parròquies i aquí el que ve és gent gran i ells accepten molt bé el que els diem. Ara, la gent jove és una mica més complicat. Haurem de buscar altres mitjans per poder arribar-hi.
P: Per què el seu treball aquests dies a Mans Unides del nostre Bisbat d’Urgell?
R: La meva presència aquí no és una elecció particular de la meva part. Quan en la meva congregació van demanar missioners per donar testimoni, jo em vaig oferir, i em van enviar aquí. Sóc aquí llavors per un mandat missioner.
P: Aquests dies passats ha estat visitant algunes de les nostres parròquies, concretament a les poblacions de Tremp, Isona, la Seu d’Urgell i Sort. Com li han acollit?
R: M’han acollit bé. És una situació que m’ha sorprès bastant, però sí, m’han acollit bé.
P: ¿Què els ha explicat, com a missioner? Això relacionat amb el tema de Mans Unides.
R: El que jo intento dir té dos vessants. La primera, és el tema de la fam de Mans Unides. Jo aprofito per donar testimoni de la meva missió, sigui al Perú, sigui a Togo, el meu propi país. L’altre vessant és el missatge: jo no sóc missioner que ha vingut de la missió sinó que sóc missioner que ha vingut aquí a fer missió. És diferent: no sóc un espanyol que ha vingut a descansar; sóc un missioner que ha vingut aquí a treballar. Intento mantenir aquestes dues vessants. No vull parlar només de la missió que he fet a Perú i Togo sinó també del que estic fent ara.
P: Expliqui’ns, si us plau, una mica del que ha fet al Perú.
R: El que vaig fer al Perú era un treball d’evangelització en dos ambients. Un, a la parròquia, en un poble jove, en una situació de pobresa molt marcada, amb gent que vol també desenvolupar-se. L’altra, vaig participar amb diferents moviments de fe. Per exemple, Moviment familiar cristià. També vaig donar alguns cursos a les escoles de catequesi. Vaig estar allà deu anys.
P: Què tal la gent a Perú, a nivell de fe?
R: Són persones ben receptives.
P: I com va ser la missió que va fer al seu propi país, Togo?
R: Al meu país vaig fer dos treballs. En el primer, que vaig fer molt poc, va ser el de rector en una petita ciutat. Després, la congregació em va demanar fer un treball especial: fer de formador amb els joves que volien ser missioners combonians. Els he format durant set anys. És un treball més dur que el treball parroquial.
P: Dur, ¿per què?
R: Perquè en el treball de la parròquia reps l’agraïment de la gent. Els mires i veus aquest agraïment, saps que estan contents del que estàs fent. Si ets recte, t’ho noten i ho aprecien. En el treball de la formació és diferent perquè els joves que vénen cal saber que la vocació a l’Àfrica és una cosa molt complicada. Estem aquí, però hi ha un desig de promoció social. Una persona que arriba veu el formador com l’enemic que pot aconsellar sobre la seva vocació. Hi ha una lluita contra corrent. Per a mi el treball de formador ha estat una mica més difícil.
P: Els PP. Combonians tenen a Togo moltes vocacions religioses?
R: Sí, tenen moltes vocacions religioses. Jo he tingut la meva casa de formació sempre plena. Cada any hi havia uns trenta joves. I cada any ens ‘donàvem el luxe’ de escollir-los, perquè hi havia molts.
P: ¿Són joves que quan arriben al compromís del sacerdoci perseveren?
R: Sí, els joves que arriben són bons, ben compromesos. Hi ha alguns que vam deixar passar per error, però amb el temps també es converteixen.
P: Ha quedat content vostè d’aquesta missió de formador en el seminari combonià?
R: Sí, jo vaig sortir bastant content, cansat.
P: ¿Estava vostè sol?
R: No, no, érem tres, però jo els últims quatre anys era el responsable. És una cosa que m’ha fet patir una mica.
P: ¿A quina edat s’incorporen al seminari?
R: A partir dels 17 anys se’ls permet, si bé la majoria dels que vénen ja han anat a la universitat, i estan entre els 21 i els 25.
P: Un cop sacerdots, aquests joves romanen a Togo o són destinats a altres llocs d’Àfrica, d’Amèrica del sud o on estigui la congregació dels PP. Combonians?
R: Nosaltres els combonians formem missioners, som una congregació exclusivament missionera. Això vol dir que un que es fa combonià, ha de sortir, aquesta és l’obligació. Quan un no vol sortir, llavors no pot fer-se combonià. Els que es fan, són immediatament destinats a la missió. I la primera missió ha de ser fora del propi país. I ho fan amb molt de gust.
P: Com africà, com togolès, com a cristià, m’agradaria que ens digués en què creu que ens han de evangelitzar vostès a nosaltres.
R: Espanya és una cultura post-cristiana. Els valors cristians han romàs, però el problema ara és que aquests valors s’estan desenvolupant fora de la religiositat. Moltes vegades la religiositat és com el marc dins el qual es viu a Jesucrist. Quan ens anem allunyant d’aquesta religiositat també ens anem allunyant de la llum, que és Jesucrist. Nosaltres venim aquí per dir-: «D’acord, vostès ho han fet molt bé fins ara, però els seus fills s’estan allunyant de l’Església, com a marc religiós. Llavors nosaltres venim a dir-los que val la pena continuar amb el marc religiós. Ara, podem canviar la manera de ser religiós com el Papa Francesc ens està dient, però ser religiós està bé. Perquè si comencem ja a allunyar-nos de la religió, arribarà un dia en què ens allunyarem també dels valors cristians.
P. Moltes gràcies!