Divendres dia 1 de juliol l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va visitar la residència per a la 3ª edat “Ribera del Sió” a Agramunt. A la seva arribada fou rebut pel Rector de la Parròquia, Mn. Josep Uriel Álvarez; per la Directora de la residència, Sra. Montserrat Felip i pel copropietari Sr. Josep Lluís Marina. El Sr. Arquebisbe pogué saludar personalment els residents i intercanviar unes paraules amb cadascun d’ells.
La residència “Ribera del Sió” compta amb 61 places de residents i amb una completa oferta de serveis: menjador, neteja, bugaderia, servei mèdic, fisioteràpia, psicoestimulació i teràpia ocupacional, etc. Aquesta visita del Sr. Arquebisbe fou una mostra de suport i pregària a la Residència, a tots els avis residents i les famílies, als directius i personal que hi treballa, després de tot el que han viscut amb la riuada que el dia 3 de novembre de 2015 tingué lloc a Agramunt i que tingué com a resultat quatre víctimes mortals i un ensurt tan gran per a tots.
L’acte central de la visita fou la celebració de l’Eucaristia. A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric va glossar l’Evangeli proclamat en aquell dia sobre la vocació del cobrador d’impostos Mateu. Jesús crida tothom, també i preferentment els pecadors, però demana la conversió del mal i deixar-ho tot per seguir-lo amb total disponibilitat. Mons. Vives animà els residents a viure amb alegria la seva vellesa i a trobar sentit a les seves limitacions físiques i dolors. Cal saber reconciliar-se amb el propi passat i amb el passat dels qui ens envolten, a viure sense remordiments que paralitzen, i sobretot, a tenir pau amb el Senyor, els altres residents i amb ells mateixos. L’Arquebisbe animà a fer com Jesús, perdonar i saber perdonar-nos a nosaltres mateixos, viure confiant en la misericòrdia de Déu que sempre està a punt de perdonar-nos, si ens reconeixem humilment pecadors. Animà els residents a fer com Sant Joan XXIII, demanar el do cada dia de no perdre la pau i serenor interior, i fer aquesta pregària “de la serenitat” cada dia per poder romandre amb felicitat i pau.
A l’Eucaristia es pregà pels ancians i malalts i els residents oferiren les seves pregàries. Particularment significativa fou una ofrena i pregària a la Mare de Déu sota l’advocació dels Socors, que aquella matinada tràgica del 3 de novembre protegí la majoria dels residents i la vila d’Agramunt.
