El dia 3 de novembre s’escau la solemnitat de St. Ermengol, patró secundari de tota la Diòcesi d’Urgell, que per concessió de la Santa Seu se celebra com a solemnitat a tota la Diòcesi, i no com a festa com en alguns llocs encara consta. És així com es va celebrar arreu del Bisbat, i de forma principal a la Catedral de La Seu d’Urgell on ja és una antiga tradició que els Canonges celebrin una reunió extraordinària del Capítol Catedralici, en el dia del seu patró, i fundador, ja que St. Ermengol fundà i dotà amb els seus béns la Canònica ja fa uns mil anys.
Així es va fer el dia 3, i després, com és ja tradició, l’Arquebisbe d’Urgell invità a un àpat de germanor tots els Canonges. Enguany van ser els Canonges qui també el van obsequiar amb un pastís i un emotiu brindis del M.I. Sr. Degà Mn. Xavier Parés, amb motiu del seu 40è. aniversari d’ordenació presbiteral. L’arquebisbe Vives els ho va agrair de tot cor.
I al vespre va tenir lloc la solemne celebració eucarística amb l’assistència de la quasi totalitat dels Canonges, els Responsables del Retaule de St. Ermengol i el Cor de la Catedral de Sta. Maria. A l’homilia l’Arquebisbe va destacar que en un any d’espiritualitat com és l’any teresià, era bo fixar-se en la pregària del bisbe St. Ermengol, destacada per les cròniques de la seva època. El bisbe i els seus col·laboradors estrets, els preveres, han de ser homes de Déu que preguin pel poble. Demanà que valoréssim l’oració del bisbe i dels preveres i diaques, a favor del poble de Déu. I que convenia que el poble també pregués pel seu Pastor i per tots els sacerdots, homes de Déu i homes de pregària. I comentà com era necessària la intercessió dels uns pels altres, fins pels enemics, esmentant que el Papa Francesc sempre demana l’oració del poble, tal com va indicar amb els gestos durant l’inici del seu pontificat. Pregar perquè Déu continuï beneint el seu poble, i agrair que la pregària del bisbe St. Ermengol segur que no ha cessat de fer, des del cel, on ha estat acollit pel Pare de tota misericordia i des d’on continua relligat amb tots nosaltres, en una comunió en Déu que ningú no pot trencar.
