Anna Maria Janer Anglarill va néixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera (La Segarra – Lleida – Diòcesi de Solsona), en una família de profundes conviccions cristianes. Va ser la tercera de quatre germans. A causa de la Guerra del Francès i de les seves conseqüències -fams, epidèmies, dolor- es va familiaritzar des de petita amb el sofriment humà.
Als divuit anys, va entrar a formar part de la Germandat de Caritat de l’hospital de Castelltort de Cervera. Les germanes tenien cura dels malalts i pobres de l’hospital i donaven classes i catecisme al «Real Colegio de Educandas» de la mateixa ciutat. Després de professar, va rebre els encàrrecs de mestra de novícies i de superiora.
El 1833 va esclatar la primera guerra carlina i l’hospital de Castelltort es va convertir en hospital militar. El 1836, la junta de l’hospital va expulsar les germanes. Durant un curs va exercir de mestra al «Real Colegio de Educandas». Després de la batalla de Gra, va marxar cap a Solsona per a posar-se a disposició de la diòcesi. La seva arribada va coincidir amb la visita de Carles de Borbó que li va demanar que coordinés els hospitals de la zona carlina. Després de consultar-ho amb les seves germanes, va accedir a aquesta petició. Es va fer càrrec dels hospitals de campanya de Solsona, Berga, la Vall d’Ora i la Boixadera. Va ser reconeguda pels combatents dels dos bàndols com la «Mare». Acabada la primera guerra carlina, ella i tres germanes van ser fetes presoneres i van haver d’exiliar-se a l’hospital de San Josep de la Grave de Toulouse.
El 1844 va retornar a l’hospital de Cervera. Cinc anys després va passar com a directora a la Casa de Caritat o de Misericòrdia de la mateixa ciutat. Acollia nens orfes, joves discapacitats i ancians. També es donaven classes per a nens i nenes externs.
El 1859 va acceptar la petició del bisbe d’Urgell, Josep Caixal Estradé, i va establir una germandat de caritat a l’hospital de pobres malalts de la Seu d’Urgell. El 29 de juny de 1859 va fundar l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, dedicat a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians. El 1860 el bisbe d’Urgell va aprovar les Regles i Constitucions de l’Institut. La Casa de Caritat de Cervera es va unir al nou Institut.
El 1863 va fundar personalment el col·legi de Cervera i l’hospital de Tremp. Més endavant, entre altres, el col·legi d’Oliana (1864), l’asil de Sant Andreu de Palomar (1866), i els col·legis de Llívia (1868) i de Les Avellanes (1872). Les germanes obtenien per concurs la plaça oficial de mestra. Durant la seva vida van tenir lloc vint-i-tres fundacions.
Amb la revolució de 1868, nombroses comunitats van ser dissoltes i les germanes es varen dispersar. Entre 1874 i 1880 va ser relegada dintre del mateix Institut degut a la nova orientació que va voler donar-li un director espiritual.
El 1880 es va celebrar a Talarn el primer capítol general que la va elegir canònicament com a superiora general. El 1883 va ser elegida vicària i primera consellera general. Va passar els darrers anys de la seva vida en aquest poble lleidatà envoltada d’alumnes, de noies que es preparaven per a ser religioses i de professes joves. Va demanar morir a terra com a penitent per amor a Crist. Va morir l’11 de gener de 1885, a Talarn (Pallars Jussà – Lleida – Diòcesi d’Urgell).
Un carisma engrescador
Anna Maria Janer dedica tota la seva vida a atendre les persones marginades del seu temps: els malalts pobres i incurables, els empestats, els ferits de guerra, els infants orfes, els ancians sols. L’amor a Déu i al proïsme és el que mou a aquesta dona a actuar, a sortir de si mateixa per a atendre la necessitat concreta de l’altre.
Jesucrist, estimat, consolat i acaronat en cada malalt, en cada infant, en cada persona necessitada, és l’ideal suprem de la seva vida i la raó de la seva donació incondicional al germà.
Aquest do rebut és el que Anna Maria Janer deixa per herència a les germanes i els laics que continuen avui fent present l’amor de Déu amb aquest servei quotidià i senzill d’estimar els nens, els joves, els malalts i els avis amb unes notes distintives: la dimensió universal de la caritat, la identificació amb la situació dels altres tot descobrint-hi Jesucrist, una actitud previsora que vetlla pel bé de tots i un amor estable, pacient, fidel i misericordiós que mai no es cansa de donar-se.
Una missió universal
En l’actualitat, l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell es troba present a onze països: a Espanya, Andorra, Itàlia, Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Guinea Equatorial. Es tracta d’una presència que es desenvolupa en diversos camps d’acció: escoles, hospitals i residències, missions, parròquies, temps lliure i altres apostolats compatibles amb el carisma.
A Catalunya és present a escoles a Barcelona -Sant Andreu de Palomar i Avinyó-, a Sabadell, al Masnou, a Viladecans i a Lleida, a Matadepera amb una llar d’infants; a residències d’avis a Sant Andreu de Palomar, Matadepera i Cervera; i als hospitals de la Seu d’Urgell i de Valls. També compta amb comunitats a l’Hospitalet i a Badalona. La casa general es troba a Rubí. A la residència de la Seu d’Urgell descansen les restes de la fundadora. Al Principat d’Andorra és present al col•legi Mare Janer de Santa Coloma i a l’escola Sagrada Família d’Escaldes.
Més enllà de les activitats concretes, la missió de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell participa de la missió evangelitzadora de l’Església. Un profund sentit eclesial i de comunió amb els representants de l’Església ha marcat la vida de l’Institut des dels seus inicis, així com el sentit d’encarnació en les realitats humanes.
Cronologia de la causa de beatifiació
- 21 de novembre de 1951: Sessió d’obertura del procés diocesà sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat d’Anna Maria Janer Anglarill celebrat a cúria diocesana de la Seu d’Urgell
- 18 de desembre de 1953: Sessió de clausura de l’esmentat procés diocesà
- 13 d’abril de 1956: Sessió d’obertura del procés diocesà sobre la curació de la Sra. Ana Padrós Sellés celebrat a la cúria de l’arquebisbat de Barcelona
- 15 d’abril de 1957: Sessió de clausura del procés diocesà sobre la curació de la Sra. Ana Padrós
- Gener de 1964: Constitució de la comissió històrica encarregada de recopilar documentació relativa a la mare Janer
- Octubre de 1976: Entrega de la documentació recopilada per la comissió històrica a la Congregació per a les causes dels sants
- 27 de setembre de 1986: Decret de validesa del procés sobre la curació de la Sra. Ana Padrós
- 28 de gener de 1994: Decret de validesa del procés diocesà sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat de la Mare Janer
- 31 d’octubre de 2001: Entrega de la Positio sobre la vida, les virtuts i la fama de santedat de la Serventa de Déu Anna Maria Janer a la Congregació per a les Causes dels Sants (Roma)
- 15 de gener de 2002: Reunió de la Consulta històrica
- 24 d’octubre de 2008: Reunió de la Consulta dels teòlegs
- 16 de juny de 2009: Consistori de cardenals i bisbes de la Congregació per a les Causes dels Sants
- 3 de juliol de 2009: El Papa autoritza la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret de virtuts heroiques de la Mare Janer
- 15 d’octubre de 2009: Consulta dels metges sobre la curació atribuïda a la Mare Janer
- 30 de gener de 2010: Reunió de la Consulta dels teòlegs sobre la curació atribuïda a la Mare Janer
- 16 de novembre de 2010: Ordinària de cardenals i bisbes sobre la curació atribuïda a la Mare Janer
- 10 de desembre de 2010: El Papa autoritza la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret sobre el miracle atribuït a la intercessió de la Mare Janer
- 6 de febrer de 2011: La Secretaria d’Estat del Vaticà autoritza la beatificació de la Mare Janer per al dissabte 8 d’octubre de 2011. El Cardenal Angelo Amato presidirà la celebració que tindrà lloc a la catedral de la Seu d’Urgell.
- 8 d’octubre de 2011: Anna Maria Janer es proclamada beata