El dia 9 d’octubre a la seu de Càritas Catalunya (Barcelona) va tenir lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2018 de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya.
A l’acte varen intervenir el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, responsable de la pastoral social de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), i bisbe delegat de la CET a Càritas Catalunya; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya; i Conxa Marquès, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya.
Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, va posar de manifest que, tot i la recuperació econòmica dels darrers anys, són nombrosos els indicadors i els informes que reflecteixen que la nostra societat està patint una fractura de la cohesió social. La recuperació incrementa, també, les desigualtats entre les persones més riques i les més pobres. A més a més, costa que millori la situació econòmica i social de moltes famílies, sobretot per a aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat extrema.
En la seva intervenció va explicar que el 2018 s’han beneficiat de l’acció de les Càritas de Catalunya 69.161 llars, on vivien 220.631 persones, cosa que representa una disminució del 31 % respecte al 2017.
Per a ajudar les persones més necessitades vam comptar, l’any 2018, amb 12.778 persones: 12.215 voluntàries, i 557 contractades, 16.616 col·laboradors (socis i donants), i una inversió de 43,11 milions d’euros, dels quals el 79,89%, 34,44 milions d’euros, s’han destinat a l’Acció Social.
Per al president de Càritas Catalunya, “el repte que tenim al davant com a país és immens: la pobresa es cronifica i les desigualtats creixen, una situació que ha esdevingut estructural i afecta tothom d’una manera o altra”. Per a Francesc Roig, “aquesta situació afecta de manera dramàtica la dignitat de les persones que no poden desenvolupar el seu projecte vital amb autonomia, perquè sovint no poden exercir tots els seus drets de ciutadania”.
D’altra banda, Francesc Roig va incidir en què “les prestacions bàsiques que conformen el sistema de protecció social a Catalunya són insuficients en quantia i durada, i ens urgeix un desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania que arribi a totes les persones que la necessiten i que sigui compatible amb altres ajudes”.
Finalment, el president de Càritas Catalunya va comentar que “vivim en una societat desvinculada, en la qual cada vegada és més difícil fer-nos càrrec de les persones que es queden enrere, i per això necessitem revincular-nos, treballar intensament per l’objectiu primordial: la consolidació d’una comunitat plenament integrada i socialment consolidada”.
El perfil de les persones beneficiàries
Posteriorment, Conxa Marquès, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya va exposar el perfil de les 220.631 [1] persones beneficiàries:
- Segons el tipus de convivència, continuen essent majoritàries les famílies amb fills, que representen el 49% de les persones ateses, i on hi ha un 16% de llars monoparentals, per l’elevada vulnerabilitat d’aquest col·lectiu. Es destaca l’augment de persones soles, el 33% del total (més de deu punts percentuals que l’any anterior).
- Segons la tinença de l’habitatge de les persones ateses, cal destacar com les formes d’habitatge que no considerem digne augmenten. Es a dir, s’incrementa la proporció de persones ateses que viuen de relloguer i ara ja són el 21% del total (deu punts per sobre la proporció de l’any anterior). Augmenta també la proporció de persones sense habitatge (fins al 7%), les que estan acollides en cases de familiars o d’amics (11%), les que estan acollides en entitats socials (6%) i es manté la proporció de persones que viuen en habitatges ocupats (5%). En total, la meitat de les persones ateses es troba en un habitatge que no considerem digne.
- Les franges d’edat de les persones ateses, es mantenen pràcticament similars respecte als anys anteriors, on la meitat de les persones ateses són adultes, una quarta part són menors i dins de l’altra quarta part la majoria són joves (19%), i la resta són persones de 65 o més anys (el 6%).
- Segons la zona de naixement, es destaca l’augment de pes de les persones ateses provinents d’Amèrica del Sud i Amèrica central, fins a representar el 30% del total, cosa que reflecteix l’increment de les persones que han de fugir dels seus països d’origen per situacions de violència (com en els casos de les persones que provenen d’Hondures, El Salvador, Veneçuela, etc.). En canvi, disminueix el nombre de persones provinents de l’Àfrica, fins a representar el 27%, i d’Espanya (fins al 34%).
- L’augment de persones provinents d’altres països es relaciona amb l’increment de deu punts percentuals del pes de les persones en situació administrativa irregular, fins a representar el 29% del total.
Tanmateix, el grup més nombrós continua sent el de persones de nacionalitat espanyola (36%, 2 punts més), seguit de les persones estrangeres en situació regular (34%).
- Finalment, segons la situació laboral, el 66% de les persones ateses es troba a l’atur, tot reflectint l’estreta relació entre les situacions d’atur i l’exclusió social. El 14% de les persones ateses tenen una feina, que sempre és precària i no les permet cobrir les seves necessitats bàsiques.
Càritas constata que es consolida l’exclusió social servera i la precarietat a Catalunya
Al seu torn, Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya va explicar que la situació de les persones ateses per les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya la podem sintetitzar en dues grans qüestions: la consolidació de l’exclusió social severa i de la precarietat i el model de societat d’avui i els riscos que hem d’afrontar.
Tot recordant les dades de l’Informe sobre Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2018, presentat per Càritas Catalunya el juliol, va incidir en què avui l’exclusió social afecta 1,5 milions de persones a Catalunya, amb el risc que la seva situació s’acabi cronificant i amb el gran procés d’acumulació de dificultats que pateixen. Dificultats que es relacionen, principalment amb la precarització del treball, l’exclusió residencial, la salut i l’aïllament social.
Finalment, el cardenal Joan Josep Omella va tancar l’acte agraint la presència a tots els professionals dels mitjans de comunicació que han assistit a la roda de premsa, i va posar de manifest que “aquesta memòria és clau per saber exactament on som com a societat i ens ajuda a prendre consciència de la crua realitat que a molts dels nostres germans i germanes els ha tocat viure.”
Per al cardenal Omella, “com a Església, hem de promoure una onada d’esperança, una onada que creixi i sumi la labor de moltes institucions i entitats amb les quals compartim l’objectiu comú de construir una societat més cohesionada, justa, lliure i fraterna. Canviar el nostre entorn amb petits gestos que aportin una gran càrrega d’amor i de misericòrdia és a les nostres mans.
[1] Les persones beneficiàries són aquelles vinculades a les persones ateses, generalment corresponen a les del nucli familiar.
