Amb un dia esplendorós de llum, a quasi 2000 m. d’altura i enmig de la natura radiant de bellesa, membres de diferents comunitats de Vida Consagrada del Bisbat d’Urgell vam pelegrinar al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria el passat dia 10 de juliol. Estiguérem acompanyats pel nostre Sr. Arquebisbe Joan-Enric i pel Delegat diocesà de Vida Consagrada Mn. Jaume Vila
Amb paraules del nostre Sr. Arquebisbe Joan Enric Vives, vam pujar com Maria, la nostra bona Mare, per agrair, lloar i beneir Déu per el gran do de la Vocació a la Vida Consagrada i viure junts l’alegria de saber-nos cridats per servir a Déu i els germans en els diversos camps i serveis d’apostolat, i des de els Carismes singulars dels fundadors que han sabut descobrir les necessitats en cada lloc i moment que els va tocar viure i que ens van deixar el relleu perquè continuem la seva tasca d’amor i serveis als nostres germans.
En arribar a la Basílica de Núria, vam visitat la Mare de Déu i vam iniciar la jornada amb la pregària de l’Hora Menor. Mn. Joan Perera, Rector del Santuari-Basílica, ens va acollir i ens va donar la benvinguda amb molta alegria i satisfacció. Vam pujar al cambril a venerar i estimar la Verge Maria i vam escoltat l’explicació que Mn. Joan ens féu dels sants i els símbols que envolten la història de Nostra Senyora de Núria des de els anys 1079 i que resten plasmats en les parets. Tot seguit ens vàrem reunir en una sala per refer les forces i amb una senzilla presentació vam descriure la nostra història vocacional, d’on venim i què fem, deixant un marge per gaudir de la natura i lloar Déu per tantes meravelles.
Posteriorment va tenir lloc l’acte central del Pelegrinatge: la celebració de l’Eucaristia, presidida pel nostre Sr. Arquebisbe Joan Enric Vives i concelebrada amb el delegat de Vida Consagrada Mn. Jaume Vila i el Rector del Santuari, Mn. Joan Perera i també Mn. David Codina.
Després d’escoltar el nostre Sr. Arquebisbe, en la seva homilia de la missa, no podem restar immòbils a la plana, la nostra crida és anar sempre més enllà en el camí de la santedat i el servei als nostres germans. Hem de pujar a la muntanya, amunt i més amunt, anant a trobar els germans que més ens necessitin i de la manera que puguem fer-ho. Maria, anat a servir a la seva cosina Santa Elisabet ens és tot un model de donació i entrega desinteressat.
El record dels tres símbols que trobem a la muntanya de Núria, molt ben explicats pel nostre Sr. Arquebisbe; la Campana, la Creu i la Olla, són una crida per a nosaltres com a consagrats: la campana: resposta a la crida i crides de Déu; la creu: configuració amb el Crist mitjançant la mort i resurrecció; l’olla: el compartir solidàriament el que som i el que tenim amb els nostres germans més febles i necessitats. Tot un programa de vida que hem d’encetar cada dia amb nova il·lusió, molta esperança i amor apassionat per Déu i els germans.
Després de fer-nos la foto de grup, plens de joia i amb noves forces per continuar la nostra ascensió, acomiadant-nos abans de la nostra mare Maria, amb el res de l’Ave Maria, vam retornar a la nostra activitat de cada dia amb molta més joia per sentir-nos consagrats i consagrades al servei del Regne de Déu.
