Mn. Pere Morales ha estat ordenat de prevere el diumenge 27 de juliol a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, en una cerimònia solemne presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, acompanyat per nombrosos companys d’estudi i sacerdots, entre els que hi havia el seu germà (també sacerdot), i els quins han vetllat el seu camí cap el sacerdoci, al Seminari de La Seu d’Urgell i al Interdiocesà de Barcelona. També molts capellans de la diòcesi han volgut acompanyar-lo en aquest dia tan important. Eren presents el Rector del Seminari Interdiocesà, Mn. Norbert Miracle, entre d’altres formadors i amics de Barcelona, Solsona, Perpinyà. També s’han desplaçat des de Salamanca, lloc de on és originari Mn. Pere, i del Principat d’Andorra, gran part de la seva família més propera, germans, nebots… La Catedral s’ha omplert de fidels i amics del Principat, on ha residit i treballat Mn. Pere molts anys.
Després de la lectura de l’Evangeli, ha començat la litúrgia de l’ordenació presbiteral, amb la crida de l’ordenand. Mons. Vives, a la seva homilia, ha fet referència a la lectura del dia, posant en relleu la importància de la crida que rep Pere de Jesús a la vora del llac Tiberíades (Jn 21). «M’estimes Pere? , Aquesta és la gran pregunta per enviar al servei: sense amor no hi ha missió, per que la missió es fruit del amor… Només d’un cor que estima pot brollar la missió apostòlica», ha encoratjat Mons. Joan-Enric a Mn. Pere: «conforma la teva vida amb el misteri de la Creu del Senyor»… Mons. Vives l’ha esperonat a superar la por i a viure al costat de les persones «acompanyant, escoltant, consolant, anant com un germà més amb tots», seguint els ensenyaments de Jesús.
Mn. Pere ha fet les promeses sacerdotals, s’ha cantat la lletania dels sants, i l’Arquebisbe li ha imposat les mans, primer, i també la resta de preveres, i ha dut a terme la gran pregària d’ordenació. L’ofrena dels ornaments i la posterior vestició, la unció de les mans i el lliurament del pa i del vi, amb el calze i patena aportat pels seus familiars, han donat pas l’abraçada de pau del bisbe i dels preveres, per acabar amb la celebració de l’Eucaristia, concelebrada per Mn. Pere al costat de l’Arquebisbe Joan-Enric.
Mn. Pere, abans d’acabar, ha fet un llarg agraïment a totes les persones que han fet possible la celebració de la seva ordenació. Servirà a partir d’ara, com a vicari, a la Parròquia de Puigcerdà.
Més fotografies al facebook del Bisbat d’Urgell
ENTREVISTA A MN. PERE MORALES, EN MOTIU DE LA SEVA ORDENACIÓ:
¿Pere, amb quin esperit comences aquesta etapa tant important de la teva vida?
Com no podria ser d’un altra manera, començo amb un esperit de servei a Déu i els germans, per evangelitzar mitjançant l’anunci de l’Evangeli de Jesús i el seu Regne, procurant ser un bon testimoni allà on sigui enviat.
La veritat és que m’envaeix també un esperit d’il·lusió i alegria…. em sento marcat pel signe de la disponibilitat i de l’obediència a les necessitats de la nostra Església d’Urgell, amb una mirada oberta a les esperançats i alegries, tristeses i angoixes del nostre poble: cal estar atent als signes dels temps del món actual, per poder donar resposta als nous reptes de la nova evangelització.
Amb un esperit de lluita per la justícia on els més pobres, marginats i més necessitats de la societat hi tinguin preferència, intentant combatre les estructures socials insolidàries que no tenen en compte els més febles. Amb un esperit de pregaria continua per enfortir la relació personal amb el Crist mort i ressuscitat, escoltar la paraula de Déu i poder transmetre-la al nostre poble. Mireu, en definitiva, com diu l’Evangeli…“Enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar els captius la llibertat, els cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits i a proclamar el any de gràcia del Senyor”(Lc.4,18-19)
¿Que t’agradaria transmetre en la tasca pastoral?¿Perquè t’has fet capellà?
M’agradaria transmetre les entranyes de Misericòrdia i l’amor gratuït que el Pare té vers el seu poble en general i a cadascun en particular. Que pel baptisme hem esdevingut fills del Déu i per tant tots som germans, i que estem cridats a formar una fraternitat al voltant de la taula Eucarística per compartir els dons, els bens i fins i tot la mateixa vida, amb l’objectiu d’anar avançant en el coneixement de Déu i créixer en la fe i arribar a tenir vida plena i aquesta en abundància.
Jo m’he fet capellà per ser instrument de Jesús i servir-lo en la seva Església, ajudant a il·luminar el camí que porta a la veritable alegria que no més es troba en Jesucrist.
El meu petit servei humil i senzill serà donar veu a la paraula que l’Esperit vulgui adreçar a la comunitat reunida en nom de Jesús, també prestar les meves mans per poder partir el pa Eucarístic i poder-lo repartir i que els germans finalment ho puguin compartir entre ells.
La meva vocació més profunda és oferir un cor acollidor, universal e indivís sense distinció de cap mena, un cor disponible i amable on la gent especialment el més pobres i necessitats trobin consol i ajuda. Per què sento la urgència de mirar d’ajudar a les persones, en concret, a esdevenir allò que cadascú està cridat a ser, respectant sempre la seva llibertat i evitant el excessiu paternalisme. Ni tant lluny d’ells que no els sembli proper, ni tant proper que sigui angoixant.
¿El compromís que significa ser sacerdot en la societat tant superficial d’avui dia, et resulta feixuc?
Es cert que vivim en una societat superficial on predominen els valors líquids, tot és molt provisional degut en part pels canvis tant rapits que patim, com bé diu el Papa Francesc hi ha un cert rebuig al compromís per sempre o fins i tot a llarg termini. Aquest pensament feble s’ha estes a tots els àmbits de la societat, afectant també al sentit religiós de les persones. Els joves es troben insatisfets amb les propostes que se li presentant, no omplen les ànsies de felicitat que tots portem al cor.
En una societat tant mercantilitzada, que contínuament i per tot arreu et convida al consumisme per apagar aquestes ànsies de felicitat. Ens toca presentar el tresor de la fe amb nou ardor com molt bé ens recorden els nostres bisbes, hem de presentar l’evangeli amb entusiasme, coratge i alegria i sobre tot sense por, gratuïtament, sense demanar res a canvi. Es hora de anar a lo essencial que és el mateix Jesús.
¿quin reptes veus en la teva tasca pastoral?
Som temps especialment difícils, sempre ho han estat, però aquests que ens han tocat viure son molt nous, és difícil trobar precedents en l’historia. És una època en la que quelcom nou esta germinant, encara no sabem ben bé de què es tracta i és per això hem de estar molt atents a l’esperit.
Tot procés germinal passa per una primera etapa d’ espera i silenci, és un moment de petitesa que es troba amagada com la petita llavor sembrada a la terra, però sens dubte brotarà amb força… així que hem d’escoltar a la societat, on son els seus crits, on son els seus patiments, on son les seves alegries, on son les seves recerques sinceres i nobles. Hem de presentar l’evangeli com a veritable sentit a les seves vides.
¿ com veus la teva presencia en la societat?
Primer de tot hem de ser agents de pau, reconciliació i comunió: el sacerdot és abans de tot home de comunió. Estem veien que estan surtin noves i variades cultures fins i tot en el nostre entorn més proper on cadascuna d’elles tenen interesses i objectius diferents. La pregunta és com aglutinar totes en un objectius comú? Sens dubte la resposta és: Jesús,” Déu volgué recapitular totes les coses en Crist”. Es necessari un diàleg respectuós que sigui sincer i fecund, en el que tothom se senti involucrat sense exclusió de ningú per trobar camins d’entesa on tots es troben representats. Evitant el relativisme que tant de mal esta causant a la societat però igualment fugint de la postura contraria que és la intolerància per no caure en els fanatismes. L’home del nostre temps ha crescut enormement a tots els nivells, a trobat solucions a la gran majoria dels seus problemes, i ha aconseguit fitats fins fa poc inimaginables, estem en perill de caure un cop més en el pecat de supèrbia i orgull.
La rapida evolució de la tecnologia està provocant canvis vertiginosos en la manera de comunicar-nos entre nosaltres, no tinc dubtes que nosaltres hem d’estar presents: una de les conseqüències d’aquesta forma nova de comunicar-se, és la immediatesa, nosaltres hem de oferir una postura serena, pausada i reflexiva de la vida. Es un gran repte transmetre valors i educació a través de les xarxes socials. És evident que s’ha d’aprendre a educar en el món digital, on actualment naveguen i estan els nois i noies en edat de formar-se. Arribarà un moment que serà imprescindible estar present en aquest àmbit si volem evangelitzar.
T’agrada la pastoral juvenil?
Els adults hem de fer l’esforç de saber escoltar amb paciència el jove, les seves necessitats, inquietuds, aspiracions, problemes etc. Que siguin ells mateixos amb la nostra ajuda que trobin el seu camí, fer-les partícips de la seva pròpia vida, valorar les diverses iniciatives de voluntariat que duen a terme… al cap i a la fi son els principals evangelitzadors dels altres joves… i amb la seva alegria poden provocar els que tenen al seu voltant, presentant la vida de Jesús com una alternativa prou atractiva com per embarcar-se en una de les aventures més apassionades de la vida, esdevenir deixeble del Crist.
Com veus el futur de l’ Evangelització?
Hem de partir de l’idea de que nosaltres els cristians no som ni pessimistes ni optimistes sinó esperançadors, per tant jo veig la nova evangelització amb esperances. Sempre ha estat difícil plantar la llavor del Regne de Déu enmig del món, cal una continua adaptació a les noves exigències i els nous canvis, no obstant el missatge de l’Evangeli es a l’hora antic i nou, i hem de discernir quina part és la que cal actualitzar per diferenciar-la de la que mai canvia. Per arribar a les noves generacions caldrà una bona dosi de imaginació, creativitat i formació, hem de ser capaços de penetrar en aquesta societat! Oferim-li allò més gran que tenim, que és una vida plena en Crist! És l’única manera de que l’home esdevingui veritablement Home i pugui omplir les seves ànsies de eternitat.
27 de juliol de 2014