Us fem avinent la traducció catalana de la Nota de la Penitencieria Apostòlica sobre el Sagrament de la Reconciliació en l’actual situació de pandèmia:
«Jo sóc amb vosaltres dia rere dia» (Mt 28,20)
La gravetat de les circumstàncies actuals exigeix una reflexió sobre la urgència i la centralitat del Sagrament de la Reconciliació, juntament amb alguns aclariments necessaris, tant per als fidels laics com per als ministres cridats a celebrar el Sagrament.
També en el temps de Covid-19, el Sagrament de la Reconciliació s’administra d’acord amb el dret canònic universal i segons el que es disposa en el Ordo Paenitentiae.
La confessió individual representa la manera ordinària de celebrar aquest sagrament (cf. c. 960 del Codi de Dret Canònic), mentre que l’absolució col·lectiva, sense la confessió individual prèvia, no pot impartir-se sinó en cas de perill imminent de mort, per falta de temps per a escoltar les confessions dels penitents individuals (cf. c. 961 § 1 del Codi de Dret Canònic) o per greu necessitat (cf. c. 961 § 1 del Codi de Dret Canònic). 961 § 1, 2 CIC), la consideració de la qual correspon al bisbe diocesà, tenint en compte els criteris acordats amb els altres membres de la Conferència Episcopal (cf. c. 455 § 2 CIC), i sense perjudici de la necessitat, per a la vàlida absolució, del votum sacramenti per part del penitent individual, és a dir, del propòsit de confessar al seu degut temps els pecats greus que en el seu moment no van poder ser confessats (cf. c. 962 § 1 CIC).
Aquesta Penitencieria Apostòlica creu que, sobretot en els llocs més afectats pel contagi de la pandèmia i fins que el fenomen no remeti, es produiran els casos de greu necessitat citats en el ca. 961, § 2 CIC ja esmentat.
Qualsevol altra especificació es delega segons el dret als bisbes diocesans, tenint sempre en compte el bé suprem de la salvació de les ànimes (cf. c. 1752 C.I.C.).
En cas que sorgeixi la necessitat sobtada d’impartir l’absolució sacramental a diversos fidels junts, el sacerdot està obligat a avisar, en la mesura que sigui possible, al bisbe diocesà o, si no pot, a informar-lo com més aviat millor (cf. Ordo Paenitentiae, n. 32).
En la present emergència pandèmica, correspon per tant al bisbe diocesà indicar als sacerdots i penitents les prudents atencions que han d’adoptar-se en la celebració individual de la reconciliació sacramental, com ara la celebració en un lloc ventilat fora del confessionari, l’adopció d’una distància adequada, l’ús de màscares protectores, sense perjudici de l’absoluta atenció a la salvaguarda del sigil sacramental i la necessària discreció.
A més, correspon sempre al bisbe diocesà determinar, en el territori de la seva pròpia circumscripció eclesiàstica i en relació amb el nivell de contagi pandèmic, els casos de greu necessitat en els quals és lícit impartir l’absolució col·lectiva: per exemple, a l’entrada de les sales d’hospital, on estiguin ingressats els fidels contagiats en perill de mort, utilitzant en la mesura del possible i amb les degudes precaucions els mitjans d’amplificació de la veu perquè es pugui escoltar l’absolució.
Cal considerar la necessitat i la conveniència d’establir, quan sigui necessari, d’acord amb les autoritats sanitàries, grups de «capellans d’hospitals extraordinaris», també amb caràcter voluntari i en compliment de les normes de protecció contra el contagi, per a garantir la necessària assistència espiritual als malalts i moribunds.
Quan el fidel es trobi en la dolorosa impossibilitat de rebre l’absolució sacramental, ha de recordar-se que la contrició perfecta, procedent de l’amor del Déu estimat sobre totes les coses, expressada per una sincera petició de perdó (la que el penitent pugui expressar en aquell moment) i acompanyada de votum confessionis, és a dir, del ferm propòsit de recórrer com més aviat millor a la confessió sacramental, obté el perdó dels pecats, fins i tot mortals (cf. Catecisme, n. 1452).
Mai com en aquest temps l’Església experimenta la forçade la comunió dels sants, eleva al seu Senyor Crucificat i Ressuscitat vots i pregàries, en particular el Sacrifici de la Santa Missa, celebrada diàriament pels sacerdots, fins i tot sense poble.
Com a bona mare, l’Església implora al Senyor que la humanitat sigui alliberada d’aquest flagell, invocant la intercessió de la Santíssima Mare de Déu, Mare de la Misericòrdia i Salut dels Malalts, i del seu espòs SantJosep, sota el patrocini del qual l’Església camina sempre pel món.
Que Maria Santíssima i Sant Josep ens obtinguin abundants gràcies de reconciliació i salvació, en l’escolta atenta de la Paraula del Senyor, que avui repeteix a la humanitat: «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu» (Sal 46, 11), «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia» (Mt 28, 20).
Donat a Roma, a la seu de laPenitencieriApostòlica, el 19 de març de 2020,
Solemnitat de Sant Josep, Espòs de la Santíssima Verge Maria, Patró de l’Església Universal.
Mauro. Cardenal Piacenza
Penitencier Major