«Als ulls del Senyor és preciosa la mort dels seus fidels» (Salm 116,15). Aquest verset del Salms ens mena directament a la litúrgia de màrtirs. Als ulls de molts, el martiri és una decisió, activa o passiva, però sense sentit. El màrtir seria un persona que es jugaria la vida, que la perdria de manera absurda i fins i tot arrogant. Però diu el Salm que la mort dels qui resten fidels al Senyor és preciosa, estimada, escollida. Sí, hi ha una elecció en el fet del martiri, una elecció misteriosa, que recau sobre persones que viuen la quotidianitat de la santedat. El màrtir no és un heroi ni un presumptuós que viu desafiant la vida, sinó una persona que tot d’una es troba sotmès a una prova extrema, que l’assimila a Crist crucificat.
